INSTITUT D’ESTUDIS IBERS. (I.E.I.) - AMICS DELS IBERS

XVè curs de cultura i llengua ibèrica.

TALLERS 2014-2015 d'Octubre a Maig. Dissabtes matí a les 11,00 hores. Curs semi presencial, gratuït per a tothom. Inscripció Oberta per mail o telèfon. Estudis independents amb DIPLOMA ACREDITATIU.
Lloc a la BIBLIOTECA CENTRAL (Sala d’Actes) Passeig de les Lletres,1 08221-TERRASSA

Inscripcions: estudisibers@gmail.com, Tel.(vespres): 93 780 42 45, CÈLIA ESCUDÉ, presidenta

BLOG: www.institutestudisibers.wordpress.com

www.ibers.org, www.ibers.cat, http://cathalaunia.org/Iberika/Iberika i www.jaquemot.cat


Llibre guia de referència: “ Ibers: 'etnos', cultura, llengua i sexualitat ” (2ª Edició). Autor F. Santaeulària, en venda a Llibreria ABACUS.

Consultes d’estudi i tutories: estudisibers@hotmail.com *BCT: Espai “Cultura i llengua ibèrica”: Filera N- P8. Sala d’Actes BCT (només durant els tallers de 10,15 a 13,00): Material didàctic, informació - recepció i audiovisuals.

Equip de Recerca del I E I : Director David Folch Florez, físic.


PROGRAMA CALENDARI :

Octubre del dia 1 al 18 EXPOSICIÓ a la B.C.T Cada dia de 10 a 20 excepte festius. Autor Miquel Cos Argemí, iberista. Albert Motis ceramista i Frederic Santaeulària Cap d’estudis.

Octubre 24 ( Taller 1)
Inici i Presentació del curs per Celia Escudé, Presidenta, i per Frederic Santaeulària Cap d’Estudis www.abouttrading.pt/buy-binance-coin.
ESTUDI COMPARAT: CONTINUITAT CULTURAL IBERA A L’EDAT MITJANA CATALANA per David Algarra, Enginyer informàtic i especialista en temes històrics sobre l’edat mitjana.
PROCÉS I EVOLUCIÓ DE LA CERÀMICA IBERA per Albert Motis, Ceramista i Guia Honorari Museu Lleida.
APUNTS SOBRE CISTELLERIA, TRENAT I REIXETA EN CÀNEM per Jordi Munill, Cisteller.

Novembre 21(Taller 2)
CICLE SOBRE CIENCIA POLITICA: L’ORGANITZACIÓ POLITICA DELS POBLES PRERROMANS, ELS IBERS per Ignasi Puig Ventalló, Advocat. Audiovisual a càrrec d’Alba Ros.
ARQUEOLOGIA VIRTUAL EN EL MÓN IBER. EL CAS DEL TURÓ "FONT DE LA CANYA" per Roser Hernández, Historiadora d’Art i Arqueòloga.


Desembre 12(Taller 3)
ASPECTES MÈDICS IBERS: L’ÀMNIOS COM AMULET, TREPANACIÓ i MÓN EGIPCI per Josep Comerma, Llic. en Medicina i Cirurgia de la UB, Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia.
HISTÒRIA, FILOSOFIA I ANTROPOLOGIA IBERA per Ignasi Catalan, Historiador i Filòsof. +Power Point.

Gener 16 (Taller 4)
ARQUEOLOGIA: EL MÓN FUNERARI IBER I LAIETÀ. Doctors Arqueòlegs Joaquim Garcia i Dolors Zamora. +Audiovisual tècnic sobre excavacions realitzades.

Febrer 13 FORUM IBER D’OPINIÓ I DEBAT
“micro obert” per a tothom. Presenta: Célia Escudé Presidenta.
LA PSICOLOGIA EN EL MÓN IBER: Presenta i modera Josep M. Esteve,Psicòleg. DEBAT SOBRE LA FONÈTICA IBERA Moderat pel Lingüista Victor Montañés.
MITOLOGIA IBERA I CATALANA Moderat per Carme Rusiñol, Llicenciada en Geografia, Història i Música.
MODERADOR GENERAL: Ignasi Catalan, Historiador

Febrer 27 (Taller 5)
TÈCNIQUES PER AL DESXIFRAMENT DE LA LLENGUA IBÈRICA, EL SEU CORPUS, INTERPRETACIÓ I EQUIP DE RECERCA DE L'IEI per David Folch Florez, Llicenciat en Ciències Físiques.
LLIÇÓ PRACTICA SOBRE TRANSLITERACIÓ, TRADUCCIÓ I TOPONÍMIA IBÈRICA per Antoni Jaquemot, Graduat Social, Toponimista i iberòleg. Membre de la Societat Onomàstica.

Març 12 (Taller 6)
BOTÀNICA, VEGETACIÓ I CULTIUS EN ÈPOCA IBÈRICA per Angel M. Hernández Cardona, Doctor en Biologia i Catedràtic de Ciències Naturals http://www.abouttrading.pt/buy-binance-coin. Classe pràctica amb exemplars. +Inspecció ocular assistents al microscopi. Nota: Iniciarem les pràctiques d'aquest taller a les 10,30 h.
TALLER DE CAMP VIRTUAL: ANTROPOLOGIA BIOPSICOEMOCIONAL DELS IBERS per Neus Sala i Aponte: Estudis de Antropologia Social i Cultural i per Amadeu Díaz i Prats, Metge Humanista d'Atenció Primària.

Abril 16 (Taller 7)
ENTREGA DE DIPLOMES I MAPA HISTÒRIC a la taula recepció Sala d’Actes.
L'ESCRIPTURA IBERA: ELS SEUS SONS I SIGNIFICATS per Victor Montañés de Lleida: Lingüista
LA MÚSICA AL MÓN ANTIC per Carme Rusiñol, Doctora en Musicologia.
INTERPRETACIONS: Cant en iber: Músic flautista Mireia Santcerni, Professora de música.
INSTRUMENTS MUSICALS IBERS, POESIA I TEXT IBER per Antoni Jaquemot i Música de Carme Rusiñol.

Abril 30 SORTIDA DE CURS, TREBALL DE CAMP
Cal inscriure’s. Responsable: Antoni . Jaquemot tel.637.14.62.12 VISITA A L'ÒPPIDUM IBÈRIC DE SANT PERE SACAMA (OLESA DE MONTSERRAT)i visita al Centre de Recerques d'Olesa. Experiència botànica amb l'Equip d'Arqueòlegs del lloc i del Botànic Dr. Hernández. Hora: 8 matí. Lloc: BCT. Programa apart.

Maig 21 TARDA DISSABTE de 4 a 8, JORNADA DELS IBERS: La nostra cultura abans dels romans. A la PLAÇA VELLA. TALLERS EN VIU PER TOTES LES EDATS. TAULA BCT amb el Fons Iber. Imatge: Iberis sempervirens cedida pel Dr. Angel M. Hernandez Cardona.

CELEBREM LA XVena. EDICIÓ DELS TALLERS A TERRASSA

FONS IBER DE LA B.C.T. PERMANENT DEL I.E.I.
Consulta i préstec laborables de 10 a 20 hores a la Sala de Consulta i Lectura.

( E )BANBALKESTEEGIARTE

No es veu el primer signe. Per referències en altres escrits pot ser ‘eban’ o ‘teban’. Com que el prefix ‘te-‘ ja consta en els dos noms com a sufix, m’inclino per ‘eban’
EBAN BALKES-TE EGIAR-TE
‘eban’ apareix en esteles funeràries. Té el sentit de fer constància del fet, de memòria, de sentència, de presència, de llegenda, d’objecte. En basc ‘ebai o epai’.
‘balkes’ és un nom personal com Balkes-Kar i Balkes-Baiser.
‘egiar’ “el faedor, el dominós, l’amo, senyor, qui fa fer”. Basc ‘egi’ “fer”.
“OBJECTE BALKES ÉS, SENYOR ÉS” (AQUEST) OBEJCTE BALKES ET FA SENYOR”

Antoni Jaquemot
Agost 2015

EBAŔTIN: ALO
TAIOLEIS
‘ebaŕtin alo taio leis’
“MEL DE FLORS DEL CAMP TALLADES”

Raonament:
‘ebaŕ’ en basc ‘ebaki’; ‘ebats’ “tallar, robar”
‘-tin’ sufix verbal de “fer”
‘alor’ “camp”
‘taio’ en basc ‘zaio’ “néixer, brotar” ‘t>z’; “brots, flors”
‘leis’ en basc ‘liztor’ “vespa”;
‘ezti’ “mel”

Antoni Jaquemot

Setembre 2015

P10,233AaCamarasa P10,233AaCamarasa Bb P10,233AaCamarasa Bc

ABAŔAR UNEKIRE AS BAI BINE BANAIBEKI BITEUKIN IUNSTIR UBESKI
BAZBANEŔAI O
ZANIAI
Una desena d’essències de la temporada per l’esperit interior. Oferiment per una ajuda humil per alletar. Prec familiar d’obtenció. Prec de sang https://www.abouttrading.pt/buy-binance-coin. Iunstir de la infància.


‘Abaŕar “desena”
‘unekire’ basc ‘une’ “moment”; ‘kiri’ "ordre, col·locació"; ‘unada’ “temporada”; ‘as’ ‘ats’ “flaire, olor, essències ”
‘bai bin e’ “per l’esperit interior”
‘ban aibeki’ “oferiment per un fer costat per sota” : “oferiment per una ajuda humil”
‘bideukin’ ‘bide’ “manera, camí” ‘ukin’ de ‘ukatz’ “mamella”> “mamar, alletar”
‘Bazbaneŕai >bazban- aneŕ-ai’; ’era-baz-i’ “guanyar, obtenir, obtenció”; ‘ban’ ‘eman’ “donar, oferir; donació, dació” ; ‘aneŕ ai’ ‘anai’ “germà, família”; ‘ai’ ‘aitu’ “atenció, prec”
‘zani ai’ ‘zan’ ’“vena, vas sanguini”: “atén la sang, prec de la sang”
‘Iunstir ubeski >iunstir umeski’ “Iunstir” la deessa ibèrica; ‘ume’ “infant”: “Iunstir de la infància”

Gener 2015

Antoni Jaquemot

Nova interpretació per canvi de segmentació:

Beŕbaie kineti yn

Beŕbai en basc ‘ber’ “propi, igual”. ‘baie’
en basc ‘baia’ “peça, mostra”.
Kineti ‘gino, ginoan’ en basc “proporció, a mida, conforme respecte a una peça ‘-ti’ “plural”
'yn', Es tracta de la forma ‘nai’ o ‘nui’ “això és”
“Mostra d'igualtat de mesures. Això és”



Consideracions:

Paral•lels escrits de ‘kine’. Monedes: ‘tikirs kine kun’. Ploms: ‘bekonkine’; ‘bedukinete’; ‘beigankine’; ‘derkekineŕtin’.

Altres noms tindrien una base ‘lak-’; ‘bek-’; ‘lik-’: ‘lakine ban’; ‘bekinetaneŕs’, ‘likinete’ i ‘kinsi’ basc ‘kinkin, kin’ “pal fixador, punxa”.

Desembre/ 15
Antoni Jaquemot

Transliteració:

KEBELDEŔE : ERBADEBANBASE
ZATUZIR **EOTIU

Proposta de desxiframent:

“A la carbonera oli d’esca deixen trossos“ (Es troba trementina en les escorces de la carbonera)
Segueix inconnex un intent d’alfabet de vocals: E,O,(T)I, U de la mateixa manera que en altres escrits epigràfics a la zona.

Raonament:
‘kebel’ “cap de fum, carbó” . En basc ‘ke’ “fum”; ‘bel’ “cap”; ‘kebelde’: “carbonera”; ‘-ŕe’ “a”
‘erbade’ “estopa”, “esca”, “escorça” en basc ‘erbatz’; ‘ban’ “donen” ‘eman’;
‘base’ “per oli, trementina, resina” en basc ‘basitu’ “untar, ungir”.
‘zatuzir’ “trossos deixats”. En basc ‘zati’ “trossos”; ‘zatar’ “deixalles”; ‘utzi’ “abandonar, deixar”.

Setembre 2014
Antoni Jaquemot

Transliteració
EŔIAR BANGURS AIDULKI GUTE NA(I)DUNIKA

Proposta de desxiframent:

"oferiment sagrat de la mort got de tiges de baladre jo en continc".

Raonament
‘eŕiar’ “la mort”. En basc ‘eri’ “mort”
‘ban’ “oferiment, ofrena”. En basc ‘eman’ “donar”
‘gurs’ “veneració, sagrament”. En basc ‘gur’
‘aitulki’ ‘ai’ “tija”, basc “enfilar-se, pujar”; ‘tulki’ “balandre” (flors que creixien al riu Tulki, Francolí).
‘gute’ “got”; ‘nai’ “jo, de mi” en basc.
‘dunika’ ‘dun+ika’ “amb contingut, plenitud”. En basc ‘dun+eki’

Abril 2016

Transliteració:
(bi)togamteiuns(ti)r eŕi(ar)

Proposta de desxiframent:

“BITOGAN ESTÀ (AMB) IUNSTIR EN LA MORT”
El signe que falta al començament ha de ser ‘BI’ perquè surt el nom personal de Bitoga-Urdi en un plom de Pesh Mau

Raonament
Bitogan nom propi
Sufix ‘–te’ subjecte “és, està”
Iunstir una deessa ibèrica general en els escrits. Aquí apareix sense la ‘TI’ infixada
Eŕi “mort” en basc. Els signe o signes que manquen al final pot ser ‘AR’ tal com apareixen en altres escrits

Antoni Jaquemot
Juliol 2014

Transliteració
EŔETI ARERITAŔATIS* *NE
ŔER : BEKINETANEŔS*EBIŔSKAZ**AR
BEKINETANEŔS : Y . SEIKE . Y . IKERITI
KOKOYIAKILA : TIŔABAKEZTAIŔTIZAN
IRLAURTI . SA . EZKUBAŔS : ELEŔ : KAIS
BORA : BITEKIAN : KEITIŔEIE**EŔ*
KUDUŔAŔ**E*

Segmentació proposada

eŕeti areritaŕ atis* *neŕer : bekine taneŕs*ebiŕskaz**ar bekine taneŕs : y . seike . y . ikeritiko koyiakila : tiŕa bakez taiŕti zanir laurti . sa . ezkubaŕs : eleŕ : kais bora : bitekian : keitiŕ eie**eŕ* kuduŕ aŕ**e*

Proposta de desxiframent

“És l’ocasió d’Atis-Aene de fer competència, ensenyar cordatge als aprenents de talladors. Ensenyar cordatge de sis? que es noti procedent de tela de cabra. Solament corda de lli amb tendons de cuiro de quatre en grups (en forma) de palma de mà. Llana basta a través d’afegir teixit... ” "cove *present"

Transliteració:

OLORTIKIRSBE
ŔIAN : YITIKIRS
ENI : EDERINDU

Segmentació:
OLOR-TIKIRS BEŔIAN YI TIKIRS- ENI EDERINDU
Traducció literal:

Olor-Tikirs ha mort. Aquí està. Tikirs–Eni ho estén (ho divulga qui ha erigit l'estela)


Raonament:
Olor-Tikirs i Tikirs-Eni són noms personals. ‘Olor’ “del riu”, basc ‘oro, ur’ “aigua”; ‘tikirs’ “tallador de carn”, basc ‘ziki’ “castrar, tallar carn”; ‘eni’ “de jo mateix, independent”, basc ‘ene’.
Beŕian 'be-eŕi-an “ell ha mort”; ‘be’ “ell”; ‘eŕi’ “mort, morir”; ‘-an’ “verb en passat”
‘ede’ “estendre, divulgar”. Sufix ‘-du’ “que ha”

Antoni Jaquemot
Juliol 2014

Transliteració

IUNSTIR
IKOZ ARKA * * SIKO : EN : ZALIR : BIDEIAN : BANDUŔER

Proposta de desxiframent

IUNSTIR (advocació a la deessa com a forma de salutació)
EMISSIÓ DE CALÇ DE SIKO HA DONAT UNA PLATA BANDUṘ
adquisició de calç pagat en plata

Raonament:
Noms personals **Siko (manca el primer membre del nom) i Banduŕ
Ikoz en basc ‘igor’ “emissió”. Ikoz surt escrit en monedes: AŔKAIL IKOZ;
OILAUY IKOZ; KALAKOR IKOZ “emissió de Calahorra” (moneda de Calahorra).
Arga en basc “clar, blanc”,“pedra de calç”. Substrat “argamassa” basc ‘arga-abatza’ “morter de calç”:
Bide “camí, via, manera. Acompanya en altres escrits a la seqüència ‘eŕok’ de compra o adquisició. La forma verbal ‘bideian’ ‘bide’ “per via de”, “a través”; ‘-i-an’“donat”;

Desembre 2015
Antoni Jaquemot

Transliteració:
SELKITAṘAZALKIDEI
KE : KANBULOILEREUTI
NIṘ : BEKOṘTOISABE
LIṘ : TEDEIARIKANE

Nova proposta de segmentació i desxiframent:

Selgitaŕ azal kideike : kanbuloi lereu tiniŕ : bekoŕto isabeliŕ : tede iar ikane

“Api per a la pell semblant a la cambronera per les úlceres. Un flascó d’aigua d’amellus respon a l’erosió dels dermèstids”.

Raonament:
‘Selgi taŕ del mediterrani ‘selero’ “api”; ‘taŕ’ de direcció “per a”
azal en basc ‘azal’ “superfície, cobert, pell”
‘kideike’. Basc ‘kide’ “igual, afí, company”; sufix ‘ike’ “a, com”.
‘kanbuloi’ substrat “cambronera” ‘lycium’ herba.
‘lereu-tin-iŕ’. Basc “lerda’ “baba, líquid llefiscós ”; ‘-tin’ sufix “que és”; ‘-iŕ “propi” basc ‘hire’ “propi”: “úlcera”.
‘bekoŕto “petit recipient estret, flascó”. En basc ‘mehe’ “estret”. Toponímia ‘Meco’, ‘Begues’ “fons estret” i ‘-kor’ sufix de tendència; ‘-to’ sufix diminutiu.
‘is abeliŕ’ En basc ‘is /iz’ “aigua” en referents toponímics; ‘abel’ ‘amelu’ ‘aster amellus“ herba ’margarida estelada”, antiinflamatori.
‘Tede iar’ En basc ‘zede(n)’ “dermèstid, insecte que ataca la pell”; ‘ihar(des)’ “respondre”;
‘ikane’ “per l’erosió”. En basc ‘higar’; ‘-e’ preposició.


Març 2016
Jaquemot

Nova proposta de desxiframent:

DEITA TAŔ ESEŔ AZO ANGE IBON ADIN-TANEZ-DE

‘deita’ ‘zeia’ “plaça, mercat, fira”
‘eser’ ‘eseri /ezarri’ “posar”
‘azo’ “herbes”
‘ange’ “prat”
‘ibon’ “aigua, humitat”
‘Adin Tanez’ Nom del propietari

PER POSAR HERBES HUMIDES DEL PRAT PROCEDENT DEL MERCAT. D’ADIN-TANEZ

Octubre 2014

ISBADAṘIS
SEREYE*
*4 ERIRIL

Proposta de segmentació

IS BADAṘ IS SERE Y E** 4 ERIRIL

Nova proposta de desxiframent

ESTELA DE QUATRE MORTS DE L'ASSOCIACIÓ DE MAR DE TONYINES

Raonament:
‘is’ en basc ‘is o iz’ “aigua, mar”.
‘badaṙ’ en basc ‘bata, batasuna’ “unió, associació”.
‘is sere’ en basc ‘zere’ “cetaci”; 'iz-urde' “dofí”. El dofí és un cetaci no comercial. No hi ha un interès el pescar-lo. En canvi sí la tonyina que és de dimensions semblants al dofí. No seria res estrany que en l’època ibèrica i en el mediterrani un ‘zere’ fos una tonyina. En basc la paraula “tonyina” procedeix del castellà “atún”. No hi ha comparació amb l’iber. Els morts serien treballadors d'una almadrava.
El signe ‘y’ pot ser de separació.
‘e**’ pot indicar ‘eban’ “estela, constància escrita, sentència” en basc.‘epai’.
IIII = 4
‘eriril’ en basc ‘erio’ “malalt”, “mort” i ‘hil’ “cadàver, cosa morta”.

Agost 2014

(P5, 1049.3.1)


proposta de transliteració

ELKIBEŔZAGEBA: UKO...

Proposta de desxiframent

“UN RECIPIENT DE CULTIUS, PUNY...”

Raonament
‘elki’ en basc “camp de cultiu”
‘beŕ’ en basc ‘bere’ “propi” (del camp de cultiu)
‘zage’ en basc ‘sagi’ “fons, buit cavitat”
‘ba’ determinant “el, un”
‘uko’ en basc ‘ukabil’ “puny” mesura en punys”

Jaquemot

16/07/2013

PART DEL PLOM ESCRIT F13.2 REVERS 1B




IUNSTIR ABATE KAITI UKAITE BAISEILDIŔ BITUKAŔ INAR

“IUNSTIR MARE ÉS CAPAÇ DE FER FÈRTIL LA CIUTAT ESTIMADA D’ESTENDRE EL CAMÍ FECUND”


Raonament:

‘Iunstir’ és una deessa ibèrica
‘abate’. “mare” com a subjecte de l’acció. Per una presència restringida de la “m” en iber o per una pronunciació de la “b” ibèrica com a nasal o per evolució fonètica, ‘aba’ es pot llegir com ‘ama’. Nom gairebé universal i col•loquial de “mare”.
‘-te’ sufix de subjecte “és”
‘kaiti’ “capaç” en basc ‘kaitu’ “capacitar-se, habilitar-se”.
‘ukaite’ en basc ‘ugatz’ “fecunditat, fertilitat, abundor”. El sufix ‘-ite’ verbal de fixar.
‘baiseildiŕ’ “seductora, enlluernadora, acollidora, molt de sí”. En basc ‘baira’; ‘ildiŕ>illir “la seva ciutat”. En basc ‘ili>iri’ “ciutat”; ‘bitukaŕ<‘bite-ukaŕ “camí, manera de fertilitat, abundor”.
‘inar’ en basc ‘inaurri’ “cobrir, estendre, espargir”.

Aquesta part de l’escrit és un palimpsest sobre el qual se n’ha escrit un altre.

Gener 2015

UNDIKETA és una novel•la d’aventures que té per escenari l’actual territori català d’ara fa dos mil tres-cents anys. Els romans encara no havien desembarcat a les nostres costes. Els grecs ja hi eren establerts tres-cents anys abans a Empúries i a Roses. En el rerefons històric es deixa sentir l’enemistat entre els púnics i els grecs. Els romans estan ja aixecant l’orella. La narració manté l’onomàstica de l’època, antropònims i topònims, així com algun lèxic ibèric, dels darrers estudis de la llengua, que s’anirà fent entenedor.

Els fets de la novel•la es desenvolupen en plena cultura ibèrica, narren les relacions entre els pobles ibers indigetes d’Empúries, undikesken; els ausetans de Vic-Osona, auzesken i els laietans, laiezken de les conques dels rius Llobregat i Besòs. En descriu la societat política, comercial i religiosa fent palesa la influència grega d’Emporion, Empúries, sobre la població d’Undika situada al costat mateix.

El protagonista és un sacerdot, un bodo, al servei del Temple dedicat a la deessa Neitin ubicat a Kulezpa, la Cypsela grega identificada amb Ullastret. El personatge, de pare grec, ha estat criat en el sacerdoci del temple ibèric des de petit. Té encomanades funcions de sacerdot castrense al palau del Basi, rei d’Undika. Li serà transmesa una estranya missió religiosa: el seguiment d’una cobdiciosa i misteriosa estatueta Bizisar (egípcia). L’encàrrec va envoltat oficialment d’ambaixada comercial que el portarà a Tàber (Barcelona) i a Laiez, suposada població de Montjuïc de Barcelona. Allà entrarà en contacte amb els diversos estaments polítics i religiosos d’aquella societat ibèrica i s’adonarà que són diferents dels de la monarquia d’Undika.

Hi trobarà antagonisme entre els pobles del Barké (pla de Barcelona) i els de l’Olobergat (Baix Llobregat). A Tàber descobrirà els rituals religiosos de les sacerdotesses dedicades a la deessa ibèrica Iunstir i les seves purificadores. A Laiez li mostraran el seu déu Urk. Ell hi participarà i es veurà involucrat en intrigues, enveges, traïcions, baralles, lluites polítiques, passions, perversions i amors.
Copsarà l’enorme tràfec del Bàrkeno, el port de Laiez. L’organització de les mines de ferro de Geba (Gavà) i l’estratègic pas de Zuribi illun, la Ciutat del Pont, Sant Boi i estarà present en les incursions dels Kananik (púnics cartaginesos).
http://beachbarcelona.com/ca/Undiketa.htm

KAZTAUM BAN WI
OŔO IKA OIR

“HEUS AQUÍ LA SERVIDORA RECORD FIL DE CAVALL”

Raonament:
‘kaztaum’ en basc ‘gazte’ “jove” ‘aun’ “dona” “servidora”. ‘Ban’ determinant
‘Wi’ “Heus aquí, això és”
‘Oŕo’ “cavall”
‘ika’ ‘kima’ “crin”; ‘hari<iha’ “fil”;
‘oir’ en basc ‘ohi’ “record”

Juliol 2015

TIKIRSIKOŔ
SAKAŔI E
BAN: ERIRTAN
AŔORA: AN
KONAU(N)IN

TIKIRS-IKOŔ SAKAŔI EBAN “Estela de Tikirs-Ikor pels Sakar” (Erecció que han fet els Sakar per a Tikirs-Ikor, difunt)

EBAN "constància, memòria, justificant" del basc ‘epai’ “sentència, judici, tall”.

I pluraritció de noms personals “els Sakar”

ERIR-TAN en basc ‘erio + tan’ “que ha mort”.

AŔORA En basc ‘harrera’ o ‘ar “acolliment”, “prensió” i ‘ora’ “fixar, adherir, agafar, prendre”

ANKON-AUNIN Probable divinitat. ‘Ankar’ “lluita, furor”. ‘Aunin’ “dona, mare” referent a la deessa Uni. “Mare de la lluita”.
“Constància de Tikirs-Ikor pels Sakar que ha mort. Acolli Ankon-Aunin”


Gener 2014

(tauleta de malefici)


ESCRIT SOBRE UN PLOM TROBAT A SOTA L’ESTÀTUA D’ASKLÈPIOS A EMPÚRIES





NALBE SOSIN
LAKUN UŔ ALAZKAŔ
AKAZTIKIR SIKEN
AŔTAKALE BALKE AŔ
TALON

SIKOUNIN
ILAKOTIN EBATAN
ABATULKA TUŔA BAN IU

MLH c.41.1

És un ponderal, un pes per ser lligat a un fil de taler per mantenir-lo recte. Sovint el feien servir per escriure-hi màximes i/o noms personals.

L’escriptura:
A la part superior es pot llegir: “agirukeŕte : iustir”. Seguint la línia tombant cap a baix a la dreta: “baśbeŕ”
A la segona línia: “agiroŕdin”.
A la tercera línia: “ultilatie”.

Les seqüències de la segona i tercera línies són noms personals: “AGIR-UKEŔ, AGIR-ORDIN i ULTI-LATI”

La línia superior:
AGIR-UKEŔ-TE IUSTIR BAŚ BEŔ és una invocació a una divinitat per part d’aquest personatge. El sufix ‘-te’ indica que és el subjecte, qui invoca.
‘beŕ’ “Propi d’ell, ell és” En basc ‘bere’. Cap la possibilitat que ‘beŕ’ sigui el 'bere>ere' basc que significa "també, i"
‘baś’ “guany, guanyar” En basc ‘ira-baz-i’.
“Iustir” la deessa ‘Iunstir’ en altres escrits apareix seguit amb el terme ‘atun’ “adjectiu de la divinitat” com en altres deitats:‘Bet atun’. En basc 'azun' "crescuda, plena, encinta". El nom de la deessa pot referir-se a la "salut" en basc 'on, ongi' i 'tir'>zir' "protecció o protectora": 'iun-s-tir' "protectora de salut, de bonança".
AGIR-ORDIN i “ULTI-LATI” són a qui van dirigits el favor de la invocació, indicat pel sufix ‘-e’ del final: “per a”.

“AGIR-UKEŔ: Salut i guanys per AGIR-ORDIN i ULTI-LATI”

Es tracta del desig que Iunstir doni guany o victòria probablement per als seus fills o és una téssera de benvinguda que fa el primer respecte als altres dos o, simplement, desitjar-los "salut i guanys".

Comentari:
Ulti-Lati és un nom ibèric igual com Katu-Lati (Empúries) que no necessàriament ’katu’ és un nom celta o gal, sinó mediterrani com ‘kutu’ i ‘kato’ que fan esment a recipients i ‘lati’ surt escrit en un dels ploms d’Orlell. El morf ‘la’ determina “terra, lloc”: ‘laia, larra’

Antoni Jaquemot

‘KANTOBANTE’ (Villares Va MLH f.17.1)

A

Bilos iunte zalir kan
eka ka IIIIIIIIIII elerte
ba zalirbosita zalibos
n kantobante inbel etene
ibo ekanete zalir ka IIIIIIIIIII
tibanteba zalibos eten bilos
ztentiste aŕabaki bobaitinba
kaneka zalir ka IIIIIIIII
I iunti bilose

B

Bobai tinba baŕer zalir
bosita zalibos eteŕai
ba aŕakaŕer bobaitinba
zalir duntibaŕte bobaitinba
zalir ka IIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Escrit en llatí | | ├ RCI N( )Ϊ | | GVAN ( ) ASAI (terki noi eguan oasai)

Escrit en iber del sud (kananik kitir eguan)
Escrit en iber del nord (eigetaŕe nyi eguan).


Comprovem que en el primer i en el tercer apareix l’element ‘noi’ i ‘nyi’ que a Empúries surt com a ‘nui’ i en grecoiber com a ‘nai’ (això és, heus aquí).
Terci (terki) és un nom personal i ‘oasai’ equival a l’iber ‘uaz’ (vassall) “bol d’argent de Terki, heus aquí, vassall”.
‘kananik’ són els “canaans” o sigui púnics o cartaginesos i ‘kitir’ “petit” en basc ‘kiti>kizi’ “bol d’argent petit cananà”.
Eige-Tarre és un nom personal “bol d’argent d’Eige-Tarre, heus aquí”.

En basc ‘egun’ és “dia” i recordem que “argent” procedeix del grec ‘argos’ “brillant” i en basc 'argi' és "llum". L’‘eguan’ ibèric seria la forma vernacle d’ “argent” mentre que ‘zalir’ és la plata en moneda de procedència semítica.

Febrer 2012

El passat dissabte 21 de gener, a la Biblioteca Central de Terrassa i dins del cicle de tallers sobre llengua i cultura ibèrica que organitza l’Institut d’Amics dels Ibers, s’ha fet la presentació oficial de la pàgina web http://ibers.cat/ creada per David Folch Flórez i Carme J. Huertas.

La filòloga Carme J. Huertas ha presentat els continguts sobre llengua i escriptures i David Folch Flórez s’ha encarregat de la informatització de tot el corpus de textos ibèrics. Al web s’ofereix una font, iberian, que permet escriure el signari ibèric amb l’ordinador i un arxiu en excell on s’han introduït totes les inscripcions incloses al Monumenta Linguarum Hispanicarum així com les troballes que posteriorment s’han anat publicant a les revistes especialitzades Paleohispánica i Arse. Falta incloure les inscripcions monetals i les inscripcions trobades a jaciments del sud de França, treball que s’anirà completant els propers mesos. Tant la font iberian com el corpus informatitzat han estat penjats al web per a la seva lliure distribució sota llicència Creative Commons, per tal de posar-ho a disposició de tots els investigadors i obrir noves possibilitats de recerca.

Al web hi ha també una aplicació que permet viatjar virtualment amb el Google Earth fins els principals jaciments ibers de Catalunya.

RESUM DEL TALLER NÚM. 3 DEL PROPPASSAT DIA 17/12/11 A CÀRREC DE JOAN VILASECA CORBERA.

L'anàlisi de la evolució dels diferents corònims aplicats a les terres que envolten l'actual Catalunya mostra com, al llarg dels mil•lennis,di ferents denominacions d’Ibèria, Sefarad i Gòtia sempre s'han aplicat a les terres costaneres que, de manera genèrica,podríem limitar entre el Roina i l'Ebre

EL TOPÒNIM SEGARRA (nova interpretació)

El trobem:
En el mapa de Ptolomeu com a SIGARRA a la part de la Catalunya actual.
Una moneda amb llegenda ibèrica que transliterada diu ŚIGAŔA trobada a la comarca de la Segarra.
Una estela trobada a Prats de Rei, antigament Prats de Segarra, que surt escrit SIGARRENSIS i que ha donat nom a la comarca lleidatana.

Més Segarres:
a la Baixa Ribagorça: SAGARRES ALTES I SAGARRES BAIXES. Les baixes estan en un nivell inferior de terreny. Una VALL SEGARRA al Matarranya. LA SEGARRA que és un indret al sud de Valls i un cim, PUNTA DEL SEGARRA, entre el Baix Ebre i el Priorat

Etimologia:
Aleshores veiem que és un nom que pot ser plural. Un indret que té unes característiques determinades per ser reconegut així i que tant poden estar situades en un lloc alt que baix. Si fossin arbres seria una denominació equívoca: “alt” i “baix” farien referència als mateixos arbres. Han de ser terrenys. En basc ‘zeihar’ o ‘zehar’ vol dir “costat, inclinació”, terreny que no és pla que fa pujades i baixades. Una “segarra” seria un relleu, un petit turó, un coster.

ZALIUS : SELDAŔS : ANBAIAŔ : ELITARS: ( ΠΗ )?
ISA+LTIA I I I

ZALIUS
'zaliu-s' de 'zalir' “argent, plata”.

SELDAŔS
‘Seldar + aŕs’ Substrat “sitja, tomba”. Aŕs en basc 'hartze' “acolliment, lloc”. “sitjar”.

ANBAIAŔ
Nom personal. En basc ‘ahi<ani’ “clan, família, gremi”; ‘baiaŕ’. Substrat 'baica>vega': "conc, recipient”.”qui fa recipients".

ELITARS
En basc ‘eli’ “grup, conjunt, ramat”

numeral acrofònic. (5 + 6)? ΠΗ

IS A+LTIA I I I
En basc ‘is’ “líquid, aigua, suc,”; 'a(ba)ltia' pot referir-se a una herba o planta productora ‘III’ 3.

“Un conjunt d'Ambaiar del sitjar de la plata (núm. acrofònic)”.
Suc d'abaltir?: III (3)

Jaquemot
Gener 2013

Cara A

]TIN.IUNSTIR.TAUTI?GODE.KA[
]TIEN.BANITIŔAN.BIUŔTIGISEN
BEŔISETIDIADIN.NIGOKATIAŔUBAI[
TUŔGOSBETAN.USKAŔE.TIEKA.ULDIDIGI+
EŔDEBAZKA.BINTUŔGESKA.AIDUTIGERKA.UGE
BATITA.TIŔADI SUGIL.ITIGODESUN.GORBANTU
TINKAŔ.SITIŔKAŔGAN.NIGOGAIATAI
IS.BEŔDEIGE.IDUŔUDAŔ.LEBOSBAITAN
BATIŔAKAŔITEŔITAN.

Cara B

ZALIR. IŔUKITAR.BANDEŔA
N.TINEBEDAN.BANITIŔADAN
SALAGER.IDIŔOGEDETAN.IŔI
GA.IUNSTIRIKA.SIGIDE.BASIŔ


Cara C

KATULATIEN


Desxiframent


Cara A

S’invocaria a les divinitats de Neitin i Iunstir i salutacions a Katu-Lati

Katu-Lati seria el receptor de la mercaderia que ha estat oferta per Sikide-Basiŕ, de nolis de recipients de gots llaurats que li portaria Biuŕ-Tigis de part de Sediti-Adin. Un habitant de Turgo en seria testimoni. El producte vindria encarregat per Erde-Baz, Uldi-Tigi, Bin-Turges i Aidu-Tiker. Unitat de corretges de cenyir, fil de serp i fibres de bou embarcades. Càrrega de sitres estibades. Nolis de recipients subjectes de mar ordenat al vaixell, recipients de costals units amb pal transferits.


Cara B

Es pagarien tres monedes de plata per una safata negra autentificada pels observadors, és oferiment de lli. Adquisició de salep per complaure Iunstir i beguda espirituosa per a l'Ungit (dirigent).

Cara C

En la solapa del plom hi figura el nom del receptor Katu-Lati (2)

(2) S’ha suposat que el nom de Katu és gal. En el plom d’Ensérune hi surt un Katu-Baŕe però Lati apareix en Uldi-Lati en un pes de Calafell, la qual cosa ‘Katu’ indicaria la ibericitat del mot.

IUNSTIR SALIRG BASIŔTIŔ SABAŔID
AR BIRINAŔ GUŔZ BOISTINGISDID
SEZGEŔSDUŔAN SESDIŔGADEDIN
SEŔAIKALA NALTINGE BIDUDEDIN ILDU
NIŔAENAI BEKOŔ SEBAGEDIŔAN

Proposta de segmentació:

Iunstir salir-g basiŕ tiŕ sabaŕ idar bir-inaŕ.
Guŕz boistin gis did: sez geŕs duŕa-n, ses diŕga dedin seŕaikala.
Naltin-ge bidu dedin ilduniŕ aenai bekoŕ seba-ge diŕan

IRIKE ORTI GAROKAN DADULA BAZK
BUIZTINER BAGAROK ssSXK TURABAI
LURA LEGUZEGIK BASEROKETUNBAIDA
URKE BASBIDIRBARTIN IRIKE BASER
OKAR TEBIND BELAGASIKAUR ISBIN
AI ASGANDIZ TAGISGAROK BINIKE
BIN ZALIR KIDEI GAIBIGAIT
ARNAI
SAKARISKER