Amics dels Ibers - Articles/
 username   password   register lostpass
search

Propers Tallers

Agenda
Desembre 2016
DiDmDcDjDvDsDm
  1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Menú Principal
Principi
Agenda
Submit

Qui Som...
Contacte
Avís Legal
Enllaços

Articles
Submit
Arxiu
Entrades
Informació
Expandeix/Comprimeix
 
Expandeix/Comprimeix


pda
Curs d'Iberisme : INSTITUT D’ESTUDIS IBERS. (I.E.I.) AMICS DELS IBERS ibers Engegat 2015/8/6 6:27:44 5742 llegits



INSTITUT D’ESTUDIS IBERS. (I.E.I.) - AMICS DELS IBERS



XVIè Curs de Cultura i Llengua Ibèrica: tallers 2016-17

Dissabtes matí: 11,00. Curs de formació OBERT A TOTHOM I GRATUIT

BIBLIOTECA CENTRAL (Sala d’Actes) Passeig de les Lletres,1 TERRASSA


Inscripcions: estudisibers@gmail.com (Telèfon d’informació (vespres): 93 780 42 45 CÈLIA ESCUDÉ.

TALLERS: Comencen a les 11’00 obrim 10’30 Equip Recerca Director: David Folch: Ll. Ciències Físiques, Farmàcia i Energia Tèrmica: folch.florez@cofb.net.
Webs: www.ibers.cat i www.ibers.org.
Corpus iber nord oriental: http://cathalaunia.org/Iberika/Iberika.
Llibre de referència: “Ibers: Etnos, cultura, llengua i sexualitat”. Venda 14€. (emboscall@hotmail.com).

EUSKERA: euskararenjatorria@gmail.com

ESPAI: “FONS DE CULTURA I LLENGUA IBÈRICA”: Sala lectura B C T : Consulta lliure i servei de préstec.

PROGRAMA CALENDARI, PLA D’ESTUDI:

Octubre 1 al 15 EXPOSICIÓ BCT
EXPOSICIÓ DE MAQUETES I REPRODUCCIÓ D’OBJECTES IBÈRICS. A la B C T. Cada dia de 10 a 20
excepte festius. Autors: Miquel Cos i Argemí, Albert Motis.


Octubre 22
Taller 1

INICI I PRESENTACIÓ DEL CURS. Presidenta de l'Entitat.

ASPECTES HISTÒRICS IBÈRICS. Ignasi Catalan, historiador.

QÜESTIONS MÈDIQUES I MÓN EGIPCI, Josep Comerma, llicenciat en Medecina i Cirurgia.


Novembre 19
Taller 2

CICLE SOBRE CIÈNCIA POLÍTICA: EL DRET PENAL DELS POBLES ANTICS. Ignasi Puig Ventalló, advocat. Audiovisual a càrrec d’Albaros.

ARQUEOLOGÍA VIRTUAL: EL CAS DEL TURÓ DE LA FONT DE LA CANYA. Roser Hernàndez, historiadora d’Art i arqueòloga.


Desembre 17
Taller 3

LA BOTÀNICA EN ÈPOCA IBÈRICA. Àngel M. Hernàndez, doctor en Biologia.


Gener 21
Taller 4

TREBALL DE CAMP:ELS IBERS,UNA MENT EVOLUTIVA ENTRE IMPERIS I CULTURA . Amadeu Díaz, metge humanista.

NOVES RESPOSTES A VELLES PREGUNTES: ¿VA EXISTIR REALMENT EL POBLE IBER? David Asensio, arqueòleg.


Febrer 25
Taller 5

LA FONÈTICA DE LA LLENGUA IBÈRICA. Víctor Montañés. Lingüista.

LA CULTURA I EL PENSAMENT MUSICAL A LA GRÈCIA ANTIGA. Carme Rusiñol, llicenciada en Geografia i Història. doctora en Musicologia.

ESTUDI SOBRE LA CONTINUITAT DELS IBERS. David Algarra, Engiyer

SESSIÓ PRÀCTICA D’ARTESANIA, Miquel Cos.


Març 25
Taller 6

EL CORPUS IBÈRIC DE CARME J. HUERTAS I DAVID FOLCH I TÈCNIQUES D’OBTENCIÓ DELS NOMS IBÈRICS AMB L’APLICACIÓ CREADA PER JOAN VILASECA. David Folch Flórez, Llicenciat en Ciències Físiques.

TRANSLITERACIÓ I PROPOSTA DE DESXIFRAMENT DE LA LLENGUA IBÈRICA. Antoni Jaquemot, membre la de la Societat d’Onomàstica, Graduat Social.


Abril 29
Taller 7

SORTIDA I TREBALL DE CAMP A LA FONT DE LA CANYA D’AVINYONET: Roser Hernàndez, arqueòloga. (Antoni Jaquemot , vocal de Sortides).


Maig 20

JORNADA IBÈRICA PER TOTES LES EDATS: LA NOSTRA CULTURA ABANS DELS ROMANS.
TALLERS EN VIU DE FORJA, ARQUERIA, LLENGUA, CERAMICA, HISTORIA,.ETC.

   Llegeix Més... | 10151 bytes més | Comentaris?

: FALCATA DE SAGUNT ibers Engegat 2015/8/6 6:26:17 723 llegits


( E )BANBALKESTEEGIARTE

No es veu el primer signe. Per referències en altres escrits pot ser ‘eban’ o ‘teban’. Com que el prefix ‘te-‘ ja consta en els dos noms com a sufix, m’inclino per ‘eban’
EBAN BALKES-TE EGIAR-TE
‘eban’ apareix en esteles funeràries. Té el sentit de fer constància del fet, de memòria, de sentència, de presència, de llegenda, d’objecte. En basc ‘ebai o epai’.
‘balkes’ és un nom personal com Balkes-Kar i Balkes-Baiser.
‘egiar’ “el faedor, el dominós, l’amo, senyor, qui fa fer”. Basc ‘egi’ “fer”.
“OBJECTE BALKES ÉS, SENYOR ÉS” (AQUEST) OBEJCTE BALKES ET FA SENYOR”

Antoni Jaquemot
Agost 2015

   Comentaris?

: CERÀMICA IBÈRICA D'OLÈRDOLA ibers Engegat 2015/5/23 17:06:11 678 llegits


EBAŔTIN: ALO
TAIOLEIS
‘ebaŕtin alo taio leis’
“MEL DE FLORS DEL CAMP TALLADES”

Raonament:
‘ebaŕ’ en basc ‘ebaki’; ‘ebats’ “tallar, robar”
‘-tin’ sufix verbal de “fer”
‘alor’ “camp”
‘taio’ en basc ‘zaio’ “néixer, brotar” ‘t>z’; “brots, flors”
‘leis’ en basc ‘liztor’ “vespa”;
‘ezti’ “mel”

Antoni Jaquemot

Setembre 2015

   Comentaris?

: PLOM DE CAMARASA ibers Engegat 2015/1/15 19:40:50 699 llegits


P10,233AaCamarasa P10,233AaCamarasa Bb P10,233AaCamarasa Bc

ABAŔAR UNEKIRE AS BAI BINE BANAIBEKI BITEUKIN IUNSTIR UBESKI
BAZBANEŔAI O
ZANIAI
Una desena d’essències de la temporada per l’esperit interior. Oferiment per una ajuda humil per alletar. Prec familiar d’obtenció. Prec de sang. Iunstir de la infància.


‘Abaŕar “desena”
‘unekire’ basc ‘une’ “moment”; ‘kiri’ "ordre, col·locació"; ‘unada’ “temporada”; ‘as’ ‘ats’ “flaire, olor, essències ”
‘bai bin e’ “per l’esperit interior”
‘ban aibeki’ “oferiment per un fer costat per sota” : “oferiment per una ajuda humil”
‘bideukin’ ‘bide’ “manera, camí” ‘ukin’ de ‘ukatz’ “mamella”> “mamar, alletar”
‘Bazbaneŕai >bazban- aneŕ-ai’; ’era-baz-i’ “guanyar, obtenir, obtenció”; ‘ban’ ‘eman’ “donar, oferir; donació, dació” ; ‘aneŕ ai’ ‘anai’ “germà, família”; ‘ai’ ‘aitu’ “atenció, prec”
‘zani ai’ ‘zan’ ’“vena, vas sanguini”: “atén la sang, prec de la sang”
‘Iunstir ubeski >iunstir umeski’ “Iunstir” la deessa ibèrica; ‘ume’ “infant”: “Iunstir de la infància”

Gener 2015

Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: MEDALLÓ DE PLOM DE TONA ibers Engegat 2014/9/25 10:44:15 828 llegits



Nova interpretació per canvi de segmentació:

Beŕbaie kineti yn

Beŕbai en basc ‘ber’ “propi, igual”. ‘baie’
en basc ‘baia’ “peça, mostra”.
Kineti ‘gino, ginoan’ en basc “proporció, a mida, conforme respecte a una peça ‘-ti’ “plural”
'yn', Es tracta de la forma ‘nai’ o ‘nui’ “això és”
“Mostra d'igualtat de mesures. Això és”



Consideracions:

Paral•lels escrits de ‘kine’. Monedes: ‘tikirs kine kun’. Ploms: ‘bekonkine’; ‘bedukinete’; ‘beigankine’; ‘derkekineŕtin’.

Altres noms tindrien una base ‘lak-’; ‘bek-’; ‘lik-’: ‘lakine ban’; ‘bekinetaneŕs’, ‘likinete’ i ‘kinsi’ basc ‘kinkin, kin’ “pal fixador, punxa”.

Desembre/ 15
Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: EPIGRAFIA SOBRE ROCA A ER DE CERDANYA ibers Engegat 2014/9/20 8:42:29 808 llegits



Transliteració:

KEBELDEŔE : ERBADEBANBASE
ZATUZIR **EOTIU

Proposta de desxiframent:

“A la carbonera oli d’esca deixen trossos“ (Es troba trementina en les escorces de la carbonera)
Segueix inconnex un intent d’alfabet de vocals: E,O,(T)I, U de la mateixa manera que en altres escrits epigràfics a la zona.

Raonament:
‘kebel’ “cap de fum, carbó” . En basc ‘ke’ “fum”; ‘bel’ “cap”; ‘kebelde’: “carbonera”; ‘-ŕe’ “a”
‘erbade’ “estopa”, “esca”, “escorça” en basc ‘erbatz’; ‘ban’ “donen” ‘eman’;
‘base’ “per oli, trementina, resina” en basc ‘basitu’ “untar, ungir”.
‘zatuzir’ “trossos deixats”. En basc ‘zati’ “trossos”; ‘zatar’ “deixalles”; ‘utzi’ “abandonar, deixar”.

Setembre 2014
Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: CERÀMICA DE LLÍRIA F.13.10 ibers Engegat 2014/7/20 6:57:31 964 llegits


Transliteració
EŔIAR BANGURS AIDULKI GUTE NA(I)DUNIKA

Proposta de desxiframent:

"oferiment sagrat de la mort got de tiges de baladre jo en continc".

Raonament
‘eŕiar’ “la mort”. En basc ‘eri’ “mort”
‘ban’ “oferiment, ofrena”. En basc ‘eman’ “donar”
‘gurs’ “veneració, sagrament”. En basc ‘gur’
‘aitulki’ ‘ai’ “tija”, basc “enfilar-se, pujar”; ‘tulki’ “balandre” (flors que creixien al riu Tulki, Francolí).
‘gute’ “got”; ‘nai’ “jo, de mi” en basc.
‘dunika’ ‘dun+ika’ “amb contingut, plenitud”. En basc ‘dun+eki’

Abril 2016

   Comentaris?

: EPITAFI EN UNA CERÀMICA (P13.27.X Llíria) ibers Engegat 2014/7/18 18:54:29 804 llegits



Transliteració:
(bi)togamteiuns(ti)r eŕi(ar)

Proposta de desxiframent:

“BITOGAN ESTÀ (AMB) IUNSTIR EN LA MORT”
El signe que falta al començament ha de ser ‘BI’ perquè surt el nom personal de Bitoga-Urdi en un plom de Pesh Mau

Raonament
Bitogan nom propi
Sufix ‘–te’ subjecte “és, està”
Iunstir una deessa ibèrica general en els escrits. Aquí apareix sense la ‘TI’ infixada
Eŕi “mort” en basc. Els signe o signes que manquen al final pot ser ‘AR’ tal com apareixen en altres escrits

Antoni Jaquemot
Juliol 2014

   Comentaris?

: PLOM DE GRUISSAN ibers Engegat 2014/6/23 9:47:05 897 llegits


Transliteració
EŔETI ARERITAŔATIS* *NE
ŔER : BEKINETANEŔS*EBIŔSKAZ**AR
BEKINETANEŔS : Y . SEIKE . Y . IKERITI
KOKOYIAKILA : TIŔABAKEZTAIŔTIZAN
IRLAURTI . SA . EZKUBAŔS : ELEŔ : KAIS
BORA : BITEKIAN : KEITIŔEIE**EŔ*
KUDUŔAŔ**E*

Segmentació proposada

eŕeti areritaŕ atis* *neŕer : bekine taneŕs*ebiŕskaz**ar bekine taneŕs : y . seike . y . ikeritiko koyiakila : tiŕa bakez taiŕti zanir laurti . sa . ezkubaŕs : eleŕ : kais bora : bitekian : keitiŕ eie**eŕ* kuduŕ aŕ**e*

keitiŕeie**eŕ* kuduŕ aŕ**e*

Proposta de desxiframent

“És l’ocasió d’Atis-Aene de fer competència. L’aprenent tallador sàpiga estendre i estrènyer. Cinc (?) treballadors. Que es faci patent, que sàpiga tenir consciència. Ells són la colla d’aixecar l’arrel amb la palma de la mà en grups de quatre el lli, és la manera sabuda de quantificar. La divinitat aculli".

   Llegeix Més... | 3334 bytes més | Comentaris?

: ESTELA DE SAGUNT F.11.10 ibers Engegat 2014/5/18 9:43:21 1016 llegits



Transliteració:

OLORTIKIRSBE
ŔIAN : YITIKIRS
ENI : EDERINDU

Segmentació:
OLOR-TIKIRS BEŔIAN YI TIKIRS- ENI EDERINDU
Traducció literal:

Olor-Tikirs ha mort. Aquí està. Tikirs–Eni ho estén (ho divulga qui ha erigit l'estela)


Raonament:
Olor-Tikirs i Tikirs-Eni són noms personals. ‘Olor’ “del riu”, basc ‘oro, ur’ “aigua”; ‘tikirs’ “tallador de carn”, basc ‘ziki’ “castrar, tallar carn”; ‘eni’ “de jo mateix, independent”, basc ‘ene’.
Beŕian 'be-eŕi-an “ell ha mort”; ‘be’ “ell”; ‘eŕi’ “mort, morir”; ‘-an’ “verb en passat”
‘ede’ “estendre, divulgar”. Sufix ‘-du’ “que ha”

Antoni Jaquemot
Juliol 2014

   Comentaris?

: INSCRIPCIÓ IBÈRICA SOBRE PLOM AL PAÍS DELS ILERGETS ibers Engegat 2014/5/5 6:17:24 971 llegits



Transliteració

IUNSTIR
IKOZ ARKA * * SIKO : EN : ZALIR : BIDEIAN : BANDUŔER

Proposta de desxiframent

IUNSTIR (advocació a la deessa com a forma de salutació)
DESCABDELL DE SIKO HA DONAT UNA PLATA BANDUṘ
Aparell de descabdellar fils pagat en plata

Raonament:
Noms personals **Siko (manca el primer membre del nom) i Banduŕ
Ikoz en basc ‘ikoroski’, castellà 'argadillo, devanadera' “expandir el fil”. Ikoz surt escrit en monedes: AŔKAIL IKOZ;
OILAUY IKOZ; KALAKOR IKOZ “expansió de Calahorra” (moneda de Calahorra).
Arga substrat 'argana' "filaments d'espiga, fil"
Bide “camí, via, manera. Acompanya en altres escrits a la seqüència ‘eŕok’ de compra o adquisició. La forma verbal ‘bideian’ ‘bide’ “per via de”, “a través”; ‘-i-an’“donat”;

Setembre 2016
Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: PLOM DE PECH MAHO (PUIG MAU. Ran12, pg.55) ibers Engegat 2014/4/17 19:07:23 1010 llegits



Transliteració:
SELKITAṘAZALKIDEI
KE : KANBULOILEREUTI
NIṘ : BEKOṘTOISABE
LIṘ : TEDEIARIKANE

Nova proposta de segmentació i desxiframent:

Selgitaŕ azal kideike : kanbuloi lereu tiniŕ : bekoŕto isabeliŕ : tede iar ikane

“Api per a la pell semblant a la cambronera per les úlceres. Un flascó d’aigua d’amellus respon a l’erosió dels dermèstids”.

Raonament:
‘Selgi taŕ del mediterrani ‘selero’ “api”; ‘taŕ’ de direcció “per a”
azal en basc ‘azal’ “superfície, cobert, pell”
‘kideike’. Basc ‘kide’ “igual, afí, company”; sufix ‘ike’ “a, com”.
‘kanbuloi’ substrat “cambronera” ‘lycium’ herba.
‘lereu-tin-iŕ’. Basc “lerda’ “baba, líquid llefiscós ”; ‘-tin’ sufix “que és”; ‘-iŕ “propi” basc ‘hire’ “propi”: “úlcera”.
‘bekoŕto “petit recipient estret, flascó”. En basc ‘mehe’ “estret”. Toponímia ‘Meco’, ‘Begues’ “fons estret” i ‘-kor’ sufix de tendència; ‘-to’ sufix diminutiu.
‘is abeliŕ’ En basc ‘is /iz’ “aigua” en referents toponímics; ‘abel’ ‘amelu’ ‘aster amellus“ herba ’margarida estelada”, antiinflamatori.
‘Tede iar’ En basc ‘zede(n)’ “dermèstid, insecte que ataca la pell”; ‘ihar(des)’ “respondre”;
‘ikane’ “per l’erosió”. En basc ‘higar’; ‘-e’ preposició.


Març 2016
Jaquemot

   Comentaris?

: CERÀMICA DE BURGO DE EBRO ibers Engegat 2014/1/30 10:57:56 1168 llegits



Nova proposta de desxiframent:

DEITA TAŔ ESEŔ AZO ANGE IBON ADIN-TANEZ-DE

‘deita’ ‘zeia’ “plaça, mercat, fira”
‘eser’ ‘eseri /ezarri’ “posar”
‘azo’ “herbes”
‘ange’ “prat”
‘ibon’ “aigua, humitat”
‘Adin Tanez’ Nom del propietari

PER POSAR HERBES HUMIDES DEL PRAT PROCEDENT DEL MERCAT. D’ADIN-TANEZ

Octubre 2014

   Comentaris?

: ESTELA DE SAGUNT ibers Engegat 2014/1/19 17:47:47 1215 llegits



ISBADAṘIS
SEREYE*
*4 ERIRIL

Proposta de segmentació

IS BADAṘ IS SEREYE** 4 ERIRIL

Nova proposta de desxiframent

PARAULA ÉS PARAULA HONOR ALS QUATRE MORTS

Raonament:

‘is’ en basc ‘hitz’ “paraula, promesa”.
‘badaṙ’ en basc ‘badar, bada’ “és”.
‘serene’ en basc ‘sereni’ “cinta d'honor”.
IIII = 4
‘eriril’ en basc ‘erio’ “malalt”, “mort” i ‘hil’ “cadàver, cosa morta”.

Els morts serien soldats.

Setembre 2016

   Comentaris?

: RECIPIENT TROBAT AL MOLÍ D'ESPÍGOL ibers Engegat 2013/7/16 16:08:00 1465 llegits

(P5, 1049.3.1)


proposta de transliteració

ELKIBEŔZAGEBA: UKO...

Proposta de desxiframent

“UN RECIPIENT DE CULTIUS, PUNY...”

Raonament
‘elki’ en basc “camp de cultiu”
‘beŕ’ en basc ‘bere’ “propi” (del camp de cultiu)
‘zage’ en basc ‘sagi’ “fons, buit cavitat”
‘ba’ determinant “el, un”
‘uko’ en basc ‘ukabil’ “puny” mesura en punys”

Jaquemot

16/07/2013

   Comentaris?

: IUNSTIR DEESSA MARE ibers Engegat 2013/3/29 8:29:49 1603 llegits

PART DEL PLOM ESCRIT F13.2 REVERS 1B




IUNSTIR ABATE KAITI UKAITE BAISEILDIŔ BITUKAŔ INAR

“IUNSTIR MARE ÉS CAPAÇ DE FER FÈRTIL LA CIUTAT ESTIMADA D’ESTENDRE EL CAMÍ FECUND”


Raonament:

‘Iunstir’ és una deessa ibèrica
‘abate’. “mare” com a subjecte de l’acció. Per una presència restringida de la “m” en iber o per una pronunciació de la “b” ibèrica com a nasal o per evolució fonètica, ‘aba’ es pot llegir com ‘ama’. Nom gairebé universal i col•loquial de “mare”.
‘-te’ sufix de subjecte “és”
‘kaiti’ “capaç” en basc ‘kaitu’ “capacitar-se, habilitar-se”.
‘ukaite’ en basc ‘ugatz’ “fecunditat, fertilitat, abundor”. El sufix ‘-ite’ verbal de fixar.
‘baiseildiŕ’ “seductora, enlluernadora, acollidora, molt de sí”. En basc ‘baira’; ‘ildiŕ>illir “la seva ciutat”. En basc ‘ili>iri’ “ciutat”; ‘bitukaŕ<‘bite-ukaŕ “camí, manera de fertilitat, abundor”.
‘inar’ en basc ‘inaurri’ “cobrir, estendre, espargir”.

Aquesta part de l’escrit és un palimpsest sobre el qual se n’ha escrit un altre.

Gener 2015

   Comentaris?

: UNDIKETA (NOVEL·LA) ibers Engegat 2012/11/5 16:58:47 1848 llegits


UNDIKETA és una novel•la d’aventures que té per escenari l’actual territori català d’ara fa dos mil tres-cents anys. Els romans encara no havien desembarcat a les nostres costes. Els grecs ja hi eren establerts tres-cents anys abans a Empúries i a Roses. En el rerefons històric es deixa sentir l’enemistat entre els púnics i els grecs. Els romans estan ja aixecant l’orella. La narració manté l’onomàstica de l’època, antropònims i topònims, així com algun lèxic ibèric, dels darrers estudis de la llengua, que s’anirà fent entenedor.

Els fets de la novel•la es desenvolupen en plena cultura ibèrica, narren les relacions entre els pobles ibers indigetes d’Empúries, undikesken; els ausetans de Vic-Osona, auzesken i els laietans, laiezken de les conques dels rius Llobregat i Besòs. En descriu la societat política, comercial i religiosa fent palesa la influència grega d’Emporion, Empúries, sobre la població d’Undika situada al costat mateix.

El protagonista és un sacerdot, un bodo, al servei del Temple dedicat a la deessa Neitin ubicat a Kulezpa, la Cypsela grega identificada amb Ullastret. El personatge, de pare grec, ha estat criat en el sacerdoci del temple ibèric des de petit. Té encomanades funcions de sacerdot castrense al palau del Basi, rei d’Undika. Li serà transmesa una estranya missió religiosa: el seguiment d’una cobdiciosa i misteriosa estatueta Bizisar (egípcia). L’encàrrec va envoltat oficialment d’ambaixada comercial que el portarà a Tàber (Barcelona) i a Laiez, suposada població de Montjuïc de Barcelona. Allà entrarà en contacte amb els diversos estaments polítics i religiosos d’aquella societat ibèrica i s’adonarà que són diferents dels de la monarquia d’Undika.

Hi trobarà antagonisme entre els pobles del Barké (pla de Barcelona) i els de l’Olobergat (Baix Llobregat). A Tàber descobrirà els rituals religiosos de les sacerdotesses dedicades a la deessa ibèrica Iunstir i les seves purificadores. A Laiez li mostraran el seu déu Urk. Ell hi participarà i es veurà involucrat en intrigues, enveges, traïcions, baralles, lluites polítiques, passions, perversions i amors.
Copsarà l’enorme tràfec del Bàrkeno, el port de Laiez. L’organització de les mines de ferro de Geba (Gavà) i l’estratègic pas de Zuribi illun, la Ciutat del Pont, Sant Boi i estarà present en les incursions dels Kananik (púnics cartaginesos).
http://beachbarcelona.com/ca/Undiketa.htm

   Comentaris?

: FUSAIOLA DE ST. JULIÀ DE RAMIS ibers Engegat 2012/10/8 17:14:28 1501 llegits



KAZTAUM BAN WI
OŔO IKA OIR

“HEUS AQUÍ LA SERVIDORA DE TEIXIT DE CAVALL (CRIN)”

Raonament:
‘kaztaum’ en basc ‘gazte’ “jove” ‘aun’ “dona” “servidora”. ‘Ban’ determinant
‘Wi’ “Heus aquí, això és”
‘Oŕo’ “cavall”
‘ika’ “de”
‘oir’ en basc ‘oihal’ “teixit”

Setembre 2016

   Comentaris?

: ESTELA DE CIVIT ibers Engegat 2012/9/22 18:17:20 1344 llegits




TIKIRSIKOŔ
SAKAŔI E
BAN: ERIRTAN
AŔORA: AN
KONAU(N)IN

TIKIRS-IKOŔ SAKAŔI EBAN “Estela de Tikirs-Ikor pels Sakar” (Erecció que han fet els Sakar per a Tikirs-Ikor, difunt)

EBAN "constància, memòria, justificant" del basc ‘epai’ “sentència, judici, tall”.

I pluraritció de noms personals “els Sakar”

ERIR-TAN en basc ‘erio + tan’ “que ha mort”.

AŔORA En basc ‘harrera’ o ‘ar “acolliment”, “prensió” i ‘ora’ “fixar, adherir, agafar, prendre”

ANKON-AUNIN Probable divinitat. ‘Ankar’ “lluita, furor”. ‘Aunin’ “dona, mare” referent a la deessa Uni. “Mare de la lluita”.
“Constància de Tikirs-Ikor pels Sakar que ha mort. Acolli Ankon-Aunin”


Gener 2014

   Comentaris?

: TÀBULA DEFEXIONIS ibers Engegat 2012/9/19 10:54:57 1565 llegits

(tauleta de malefici)


ESCRIT SOBRE UN PLOM TROBAT A SOTA L’ESTÀTUA D’ASKLÈPIOS A EMPÚRIES





NALBE SOSIN
LAKUN UŔ ALAZKAŔ
AKAZTIKIR SIKEN
AŔTAKALE BALKE AŔ
TALON

SIKOUNIN
ILAKOTIN EBATAN
ABATULKA TUŔA BAN IU

   Llegeix Més... | 2757 bytes més | Comentaris?

: PES DE CALAFELL ibers Engegat 2012/7/30 9:46:12 1728 llegits


MLH c.41.1

És un ponderal, un pes per ser lligat a un fil de taler per mantenir-lo recte. Sovint el feien servir per escriure-hi màximes i/o noms personals.

L’escriptura:
A la part superior es pot llegir: “agirukeŕte : iustir”. Seguint la línia tombant cap a baix a la dreta: “baśbeŕ”
A la segona línia: “agiroŕdin”.
A la tercera línia: “ultilatie”.

Les seqüències de la segona i tercera línies són noms personals: “AGIR-UKEŔ, AGIR-ORDIN i ULTI-LATI”

La línia superior:
AGIR-UKEŔ-TE IUSTIR BAŚ BEŔ és una invocació a una divinitat per part d’aquest personatge. El sufix ‘-te’ indica que és el subjecte, qui invoca.
‘beŕ’ “Propi d’ell, ell és” En basc ‘bere’. Cap la possibilitat que ‘beŕ’ sigui el 'bere>ere' basc que significa "també, i"
‘baś’ “guany, guanyar” En basc ‘ira-baz-i’.
“Iustir” la deessa ‘Iunstir’ en altres escrits apareix seguit amb el terme ‘atun’ “adjectiu de la divinitat” com en altres deitats:‘Bet atun’. En basc 'azun' "crescuda, plena, encinta". El nom de la deessa pot referir-se a la "salut" en basc 'on, ongi' i 'tir'>zir' "protecció o protectora": 'iun-s-tir' "protectora de salut, de bonança".
AGIR-ORDIN i “ULTI-LATI” són a qui van dirigits el favor de la invocació, indicat pel sufix ‘-e’ del final: “per a”.

“AGIR-UKEŔ: Salut i guanys per AGIR-ORDIN i ULTI-LATI”

Es tracta del desig que Iunstir doni guany o victòria probablement per als seus fills o és una téssera de benvinguda que fa el primer respecte als altres dos o, simplement, desitjar-los "salut i guanys".

Comentari:
Ulti-Lati és un nom ibèric igual com Katu-Lati (Empúries) que no necessàriament ’katu’ és un nom celta o gal, sinó mediterrani com ‘kutu’ i ‘kato’ que fan esment a recipients i ‘lati’ surt escrit en un dels ploms d’Orlell. El morf ‘la’ determina “terra, lloc”: ‘laia, larra’

Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: EL NOM DE ‘KANTO’ EN UN ESCRIT IBÈRIC SOBRE PLOM ibers Engegat 2012/7/28 15:46:29 1652 llegits


‘KANTOBANTE’ (Villares Va MLH f.17.1)

A

Bilos iunte zalir kan
eka ka IIIIIIIIIII elerte
ba zalirbosita zalibos
n kantobante inbel etene
ibo ekanete zalir ka IIIIIIIIIII
tibanteba zalibos eten bilos
ztentiste aŕabaki bobaitinba
kaneka zalir ka IIIIIIIII
I iunti bilose

B

Bobai tinba baŕer zalir
bosita zalibos eteŕai
ba aŕakaŕer bobaitinba
zalir duntibaŕte bobaitinba
zalir ka IIIIIIIIIIIIIIIIIIII

   Llegeix Més... | 2729 bytes més | Comentaris?

: EGUAN BOLS D'ARGENT ibers Engegat 2012/2/24 11:41:38 1730 llegits

Escrit en llatí | | ├ RCI N( )Ϊ | | GVAN ( ) ASAI (terki noi eguan oasai)

Escrit en iber del sud (kananik kitir eguan)
Escrit en iber del nord (eigetaŕe nyi eguan).


Comprovem que en el primer i en el tercer apareix l’element ‘noi’ i ‘nyi’ que a Empúries surt com a ‘nui’ i en grecoiber com a ‘nai’ (això és, heus aquí).
Terci (terki) és un nom personal i ‘oasai’ equival a l’iber ‘uaz’ (vassall) “bol d’argent de Terki, heus aquí, vassall”.
‘kananik’ són els “canaans” o sigui púnics o cartaginesos i ‘kitir’ “petit” en basc ‘kiti>kizi’ “bol d’argent petit cananà”.
Eige-Tarre és un nom personal “bol d’argent d’Eige-Tarre, heus aquí”.

En basc ‘egun’ és “dia” i recordem que “argent” procedeix del grec ‘argos’ “brillant” i en basc 'argi' és "llum". L’‘eguan’ ibèric seria la forma vernacle d’ “argent” mentre que ‘zalir’ és la plata en moneda de procedència semítica.

Febrer 2012

   Comentaris?

: ibers.cat CREADA PER DAVID FOLCH FLÓREZ I CARME J. HUERTAS ibers Engegat 2012/1/24 17:19:05 1682 llegits

El passat dissabte 21 de gener, a la Biblioteca Central de Terrassa i dins del cicle de tallers sobre llengua i cultura ibèrica que organitza l’Institut d’Amics dels Ibers, s’ha fet la presentació oficial de la pàgina web http://ibers.cat/ creada per David Folch Flórez i Carme J. Huertas.

La filòloga Carme J. Huertas ha presentat els continguts sobre llengua i escriptures i David Folch Flórez s’ha encarregat de la informatització de tot el corpus de textos ibèrics. Al web s’ofereix una font, iberian, que permet escriure el signari ibèric amb l’ordinador i un arxiu en excell on s’han introduït totes les inscripcions incloses al Monumenta Linguarum Hispanicarum així com les troballes que posteriorment s’han anat publicant a les revistes especialitzades Paleohispánica i Arse. Falta incloure les inscripcions monetals i les inscripcions trobades a jaciments del sud de França, treball que s’anirà completant els propers mesos. Tant la font iberian com el corpus informatitzat han estat penjats al web per a la seva lliure distribució sota llicència Creative Commons, per tal de posar-ho a disposició de tots els investigadors i obrir noves possibilitats de recerca.

Al web hi ha també una aplicació que permet viatjar virtualment amb el Google Earth fins els principals jaciments ibers de Catalunya.

   Comentaris?

: D'IBÈRIA A CATALUNYA PASSANT PER SEFARAD I LA GÒTIA ibers Engegat 2011/12/23 19:10:37 2365 llegits

RESUM DEL TALLER NÚM. 3 DEL PROPPASSAT DIA 17/12/11 A CÀRREC DE JOAN VILASECA CORBERA.

L'anàlisi de la evolució dels diferents corònims aplicats a les terres que envolten l'actual Catalunya mostra com, al llarg dels mil•lennis,di ferents denominacions d’Ibèria, Sefarad i Gòtia sempre s'han aplicat a les terres costaneres que, de manera genèrica,podríem limitar entre el Roina i l'Ebre

   Llegeix Més... | 6306 bytes més | Comentaris?

: MONEDA IBÈRICA DE LA SEGARRA ibers Engegat 2011/12/2 19:18:24 1964 llegits


EL TOPÒNIM SEGARRA (nova interpretació)

El trobem:
En el mapa de Ptolomeu com a SIGARRA a la part de la Catalunya actual.
Una moneda amb llegenda ibèrica que transliterada diu ŚIGAŔA trobada a la comarca de la Segarra.
Una estela trobada a Prats de Rei, antigament Prats de Segarra, que surt escrit SIGARRENSIS i que ha donat nom a la comarca lleidatana.

Més Segarres:
a la Baixa Ribagorça: SAGARRES ALTES I SAGARRES BAIXES. Les baixes estan en un nivell inferior de terreny. Una VALL SEGARRA al Matarranya. LA SEGARRA que és un indret al sud de Valls i un cim, PUNTA DEL SEGARRA, entre el Baix Ebre i el Priorat

Etimologia:
Aleshores veiem que és un nom que pot ser plural. Uns indrets que tenen unes característiques determinades per ser reconegut així i que tant poden estar situades en un lloc alt que baix. El nom pot estar emparentat amb "garric". En basc 'garratz' significa "dur" i 'zi' "punta" seria sinònim de "garriga" o "alzinar".

Setembre 2016

   Comentaris?

: ESCRIT SOBRE PLOM DE GANDIA ibers Engegat 2011/11/11 17:33:35 2461 llegits



ZALIUS : SELDAŔS : ANBAIAŔ : ELITARS: ( ΠΗ )?
ISA+LTIA I I I

ZALIUS
'zaliu-s' de 'zalir' “argent, plata”.

SELDAŔS
‘Seldar + aŕs’ Substrat “sitja, tomba”. Aŕs en basc 'hartze' “acolliment, lloc”. “sitjar”.

ANBAIAŔ
Nom personal. En basc ‘ahi<ani’ “clan, família, gremi”; ‘baiaŕ’. Substrat 'baica>vega': "conc, recipient”.”qui fa recipients".

ELITARS
En basc ‘eli’ “grup, conjunt, ramat”

numeral acrofònic. (5 + 6)? ΠΗ

IS A+LTIA I I I
En basc ‘is’ “líquid, aigua, suc,”; 'a(ba)ltia' pot referir-se a una herba o planta productora ‘III’ 3.

“Un conjunt d'Ambaiar del sitjar de la plata (núm. acrofònic)”.
Suc d'abaltir?: III (3)

Jaquemot
Gener 2013

   Comentaris?

: PLOM D'EMPÚRIES C.1.24 ibers Engegat 2011/9/27 15:09:18 2287 llegits


Cara A

]TIN.IUNSTIR.TAUTI?GODE.KA[
]TIEN.BANITIŔAN.BIUŔTIGISEN
BEŔISETIDIADIN.NIGOKATIAŔUBAI[
TUŔGOSBETAN.USKAŔE.TIEKA.ULDIDIGI+
EŔDEBAZKA.BINTUŔGESKA.AIDUTIGERKA.UGE
BATITA.TIŔADI SUGIL.ITIGODESUN.GORBANTU
TINKAŔ.SITIŔKAŔGAN.NIGOGAIATAI
IS.BEŔDEIGE.IDUŔUDAN.LEBOSBAITAN
BATIŔAKAŔITEŔITAN.

Cara B

ZALIR. IŔUKITAR.BANDEŔA
N.TINEBEDAN.BANITIŔADAN
SALAGER.IDIŔOGEDETAN.IŔI
GA.IUNSTIRIKA.SIGIDE.BASIŔ


Cara C

KATULATIEN


Desxiframent


Cara A

S’invocaria a les divinitats de Neitin i Iunstir i salutacions a Katu-Lati

Katu-Lati seria el receptor de la mercaderia que ha estat oferta per Sikide-Basiŕ, de nolis de recipients de gots llaurats que li portaria Biuŕ-Tigis de part de Sediti-Adin. Un habitant de Turgo en seria testimoni. El producte vindria encarregat per Erde-Baz, Uldi-Tigi, Bin-Turges i Aidu-Tiker. Unitat de corretges de cenyir, fil de serp i fibres de bou embarcades. Càrrega de sitres estibades. Nolis de recipients subjectes propi del lloc. Carbó menut net, recipients de costals units amb pal transferits.


Cara B

Es pagarien tres monedes de plata per una safata negra autentificada pels observadors, és oferiment de lli. Adquisició de salep per complaure Iunstir i beguda espirituosa per a l'Ungit (dirigent).

Cara C

En la solapa del plom hi figura el nom del receptor Katu-Lati (2)

(2) S’ha suposat que el nom de Katu és gal. En el plom d’Ensérune hi surt un Katu-Baŕe però Lati apareix en Uldi-Lati en un pes de Calafell, la qual cosa ‘Katu’ indicaria la ibericitat del mot.

   Llegeix Més... | 6323 bytes més | Comentaris?

: PLOM DE LA SERRETA D'ALCOI (CARA B) ibers Engegat 2011/5/27 8:04:39 2359 llegits



IUNSTIR SALIRG BASIŔTIŔ SABAŔID
AR BIRINAŔ GUŔZ BOISTINGISDID
SEZGEŔSDUŔAN SESDIŔGADEDIN
SEŔAIKALA NALTINGE BIDUDEDIN ILDU
NIŔAENAI BEKOŔ SEBAGEDIŔAN

Proposta de segmentació:

Iunstir salir-g basiŕ tiŕ sabaŕ idar bir-inaŕ.
Guŕz boistin gis did: sez geŕs duŕa-n, ses diŕga dedin seŕaikala.
Naltin-ge bidu dedin ilduniŕ aenai bekoŕ seba-ge diŕan

   Llegeix Més... | 3469 bytes més | Comentaris?

: PLOM DE LA SERRETA D'ALCOI CARA A ibers Engegat 2011/5/27 8:03:31 4025 llegits



IRIKE ORTI GAROKAN DADULA BAZK
BUIZTINER BAGAROK ssSXK TURABAI
LURA LEGUZEGIK BASEROKETUNBAIDA
URKE BASBIDIRBARTIN IRIKE BASER
OKAR TEBIND BELAGASIKAUR ISBIN
AI ASGANDIZ TAGISGAROK BINIKE
BIN ZALIR KIDEI GAIBIGAIT
ARNAI
SAKARISKER

   Llegeix Més... | 3980 bytes més | Comentaris?

« Anterior[1] 2 3 Següent »

bcoos 1.0 [GPL]0.4 Segons | 57 Ordres | 43 Files: 332.65 KB | HTML: 78.93 KB