Amics dels Ibers - Articles/
 username   password   register lostpass
search

Propers Tallers

Agenda
Augost 2015
DiDmDcDjDvDsDm
  1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Menú Principal
Principi
Agenda
Submit

Qui Som...
Contacte
Avís Legal
Enllaços

Articles
Submit
Arxiu
Entrades
Informació
Expandeix/Comprimeix
 
Expandeix/Comprimeix


pda
Curs d'Iberisme : INSTITUT D’ESTUDIS IBERS. (I.E.I.) AMICS DELS IBERS ibers Engegat 2015/5/23 20:06:44 4309 llegits



INSTITUT D’ESTUDIS IBERS. (I.E.I.) - AMICS DELS IBERS

XIVè curs de cultura i llengua ibèrica.

TALLERS 2014-2015 d'Octubre a Maig. Dissabtes matí a les 11,00 hores. Curs semi presencial, gratuït per a tothom. Inscripció Oberta per mail o telèfon. Estudis independents amb DIPLOMA ACREDITATIU.
Lloc a la BIBLIOTECA CENTRAL (Sala d’Actes) Passeig de les Lletres,1 08221-TERRASSA

Inscripcions: estudisibers@gmail.com, Tel.(vespres): 93 780 42 45, CÈLIA ESCUDÉ, presidenta

BLOG: www.institutestudisibers.wordpress.com

www.ibers.org, www.ibers.cat, http://cathalaunia.org/Iberika/Iberika i www.jaquemot.cat


Llibre guia de referència: “ Ibers: 'etnos', cultura, llengua i sexualitat ” (2ª Edició). Autor F. Santaeulària, en venda a Llibreria ABACUS.

Consultes d’estudi i tutories: estudisibers@hotmail.com *BCT: Espai “Cultura i llengua ibèrica”: Filera N- P8. Sala d’Actes BCT (només durant els tallers de 10,15 a 13,00): Material didàctic, informació - recepció i audiovisuals.

Equip de Recerca del I E I : Director David Folch Florez, físic.


PROGRAMA CALENDARI :

Octubre del dia 1 al 18 excepte festius

EXPOSICIÓ a la B.C.T de 10 a 20 hores de maquetes i objectes ibers per Miquel Cos Argemí, autor.


Octubre 25
( Taller 1)
Inici i Presentació del curs: Cèlia Escudé, presidenta i Frederic Santaeulària, cap d’estudis.

Temes:
LA SOCIETAT IBÈRICA ENTRE EL SENY, LA RAUXA I L'ESPERITUALITAT presentat per Montserrat Muntada, mestra i psicòloga Industrial.

PROCÉS I EVOLUCÓ DE LA CERAMICA IBER presentat per Albert Motis, ceramista i guia honorari del Museu de Lleida.

APUNTS SOBRE CISTELLERIA, TRENAT I REIXETA EN CÀNEM, presentat per Jordi Munill, cisteller.

Novembre 22
( Taller 2)
Tema:
CICLE SOBRE EL DRET ANTIC. 1) EL DRET PENAL DELS POBLES ANTICS. 2) ELS IBERS A LA MORT DELS ESCIPIONS, presentat per Ignasi Puig Ventalló, advocat. Audiovisual a càrrec d'Alba Ros.

Desembre 13
(Taller 3)
Temes:
ASPECTES MÈDICS IBÈRICS, L'ÀMNIOS COM A AMULET, TREPANACIÓ I MÓN EGIPCI, presentat per Josep Comerma, llicenciat en medicina i cirurgia per la UB. Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia.

HISTÒRIA, FILOSOFIA I ANTROPOLÒGIA IBÈRICA, presentat per Ignasi Catalán, Filòsof i historiador.

DINAR DE FINAL DE TRIMESTRE

Gener 17
( Taller 4)
Temes:
TAULA D’ARQUEOLOGIA IBÈRICA: l'òppidum de Burriac: una de les capitals dels laietans, presentat per Dolors Zamora Moreno i Joaquim Garcia, arqueòlegs.


Febrer 7
F O R U M
Taller obert per exposar idees.
debats proposats:

FONÈTICA DE LA LLENGUA IBÈRICA, moderat per Víctor Montañés, lingüista.

LA MITOLOGIA IBÈRICA, moderador Dani Rangil i Carme Rusiñol, mitòlegs.

Febrer 28
(Taller 5)
ASPECTES DIVERSOS DE LA LINGÜÍSTICA IBÈRICA I EL LLATÍ, presentat per Carme J. Huertas, escriptora, historiadora i filòloga.

EL CORPUS IBÈRIC I L'EQUIP DE RECERCA DEL I.E.I, presentat per David Folch Flórez, físic i Joan Vilaseca, filòfof

Març 21
(Taller 6)
Temes:
BOTÀNICA: VEGETACIÓ I CULTIUS EN ÈPOCA IBÈRICA, presentat per Àngel Hernández Cardona, doctor en Biologia i catedràtic de Ciències Naturals.

LLIÇÓ PRÀCTICA DE TRANSLITERACIÓ I DE TOPONÍMIA D'ORIGEN IBÈRICA, presentat per Antoni Jaquemot, graduat social i membre de la Societat d’Onomàstica de Catalunya.

Abril 18
(Taller 7)
Temes:
MÚSICA, MITE I INSTRUMENTS MUSICALS EN EL MÓN ANTIC, presentat per Carme Rusiñol, doctora en Musicologia.
INTERPRETACIONS I CANT EN IBÈRIC I ÉUSCAR, interpretat per la flautista Mireia Santcerni, professora de música.
POESIA: LECTURA D’UN TEXT IBÈRIC ORIGINAL, presentat per Antoni Jaquemot i musicat per Carme Rusiñol.

LA SEXUALITAT DELS IBERS, presentat per Salvador Esteban, doctor en medicina, ex delegat de l'OMS-Espanya.

LLIURAMENT DE DIPLOMES I FINAL DE CURS AMB DINAR.

SORTIDA
Abril 25
EXCURSIÓ DE TREBALL DE CAMP, VISITA A UN POBLAT IBER: 8’00 B C T. Programa apart. Cal inscriure’s. Responsable: A. Jaquemot.

MAIG 30
JORNADA DIADA DELS IBERS A LA PLAÇA VELLA DE TERRASSA DE 4 A 8 DE LA TARDA.
Tallers en viu per a totes les edats:
SIDERÚRGIA i FORJA (Efrèn Cofiné de Tortosa), CERÀMICA, CISTELLERIA, DECORACIÓ, ESCRIPTURA, HISTÒRIA, ALIMENMTACIÓ, ORFEBRERIA, TEIXITS, INFORMACIÓ I.E.I. I B.C.T.

FONS IBER DE LA B.C.T. PERMANENT DEL I.E.I.
Consulta i préstec laborables de 10 a 20 hores a la Sala de Consulta i Lectura.

   Llegeix Més... | 11383 bytes més | Comentaris?

: CERÀMICA IBÈRICA D'OLÈRDOLA ibers Engegat 2015/5/23 20:06:11 117 llegits


EBAŔTIN: ALO
TAIOLEIS
‘ebaŕtin alo taio leis’
“TREBALL D’EXTREURE MEL DE FLORS”

Raonament:
‘ebaŕ’ en basc ‘ebaki’; ‘ebats’ “tallar, robar”
‘-tin’ sufix verbal de “fer”
‘taio’ en basc ‘zaio’ “néixer, brotar” ‘t>z’; “brots, flors”
‘leis’ en basc ‘liztor’ “vespa”; ‘(l)ezti’ “mel”

Antoni Jaquemot

Maig 2015

   Comentaris?

: PLOM DE CAMARASA ibers Engegat 2015/1/15 22:40:50 270 llegits


P10,233AaCamarasa P10,233AaCamarasa Bb P10,233AaCamarasa Bc

ABAŔAR UNEKIRE AS BAI BINE BANAIBEKI BITEUKIN IUNSTIR UBESKI
BAZBANEŔAI O
ZANIAI
Una desena d’essències de la temporada per l’esperit interior. Oferiment per una ajuda humil per alletar. Prec familiar d’obtenció. Prec de sang. Iunstir de la infància.


‘Abaŕar “desena”
‘unekire’ basc ‘une’ “moment”; ‘kiri’ "ordre, col·locació"; ‘unada’ “temporada”; ‘as’ ‘ats’ “flaire, olor, essències ”
‘bai bin e’ “per l’esperit interior”
‘ban aibeki’ “oferiment per un fer costat per sota” : “oferiment per una ajuda humil”
‘bideukin’ ‘bide’ “manera, camí” ‘ukin’ de ‘ukatz’ “mamella”> “mamar, alletar”
‘Bazbaneŕai >bazban- aneŕ-ai’; ’era-baz-i’ “guanyar, obtenir, obtenció”; ‘ban’ ‘eman’ “donar, oferir; donació, dació” ; ‘aneŕ ai’ ‘anai’ “germà, família”; ‘ai’ ‘aitu’ “atenció, prec”
‘zani ai’ ‘zan’ ’“vena, vas sanguini”: “atén la sang, prec de la sang”
‘Iunstir ubeski >iunstir umeski’ “Iunstir” la deessa ibèrica; ‘ume’ “infant”: “Iunstir de la infància”

Gener 2015

Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: MEDALLÓ DE PLOM DE TONA ibers Engegat 2014/9/25 13:44:15 397 llegits



Nova interpretació per canvi de segmentació:

Beŕba ie kineti yn

Beŕba en basc ‘berun’ “plom”.
Ie en basc ‘ihetu’ “desgastar-se, usat”.
Kineti ‘gino, ginoan’ en basc “proporció, a mida, conforme respecte a una peça ‘-ti’ “plural”
'yn', Es tracta de la forma ‘nai’ o ‘nui’ “això és”
“Això són ploms usats a mida”



Consideracions:

Paral•lels escrits de ‘kine’. Monedes: ‘tikirs kine kun’. Ploms: ‘bekonkine’; ‘bedukinete’; ‘beigankine’; ‘derkekineŕtin’.

Altres noms tindrien una base ‘lak-’; ‘bek-’; ‘lik-’: ‘lakine ban’; ‘bekinetaneŕs’, ‘likinete’ i ‘kinsi’ basc ‘kinkin, kin’ “pal fixador, punxa”.

Juliol/ 15
Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: EPIGRAFIA SOBRE ROCA A ER DE CERDANYA ibers Engegat 2014/9/20 11:42:29 387 llegits



Transliteració:

KEBELDEŔE : ERBADEBANBASE
ZATUZIR **EOTIU

Proposta de desxiframent:

“A la carbonera oli d’esca deixen trossos“ (Es troba trementina en les escorces de la carbonera)
Segueix inconnex un intent d’alfabet de vocals: E,O,(T)I, U de la mateixa manera que en altres escrits epigràfics a la zona.

Raonament:
‘kebel’ “cap de fum, carbó” . En basc ‘ke’ “fum”; ‘bel’ “cap”; ‘kebelde’: “carbonera”; ‘-ŕe’ “a”
‘erbade’ “estopa”, “esca”, “escorça” en basc ‘erbatz’; ‘ban’ “donen” ‘eman’;
‘base’ “per oli, trementina, resina” en basc ‘basitu’ “untar, ungir”.
‘zatuzir’ “trossos deixats”. En basc ‘zati’ “trossos”; ‘zatar’ “deixalles”; ‘utzi’ “abandonar, deixar”.

Setembre 2014
Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: CERÀMICA DE LLÍRIA F.13.10 ibers Engegat 2014/7/20 9:57:31 520 llegits


Transliteració
EŔIAR BANGURS AIDULE GUTE NA(I)DUNIKA

Proposta de desxiframent
"Als morts oferiment de veneració als caiguts pels voluntaris convençuts de la guerra".

Raonament
‘eŕiar’ “els morts”. En basc ‘eri’ “mort”
‘ban’ “oferiment, ofrena”. En basc ‘eman’ “donar”
‘gurs’ “veneració”. En basc ‘gur’
‘aitule’ ‘ahitu’ “esgotat, desfallit”.
‘gute’ 'guda' “guerra” ‘nai’ “voluntat, desig”. En basc ‘nai’
‘dunika’ ‘dun+ika’ “amb contingut, plenitud”. En basc ‘dun+eki’

Desembre 2014

   Comentaris?

: EPITAFI EN UNA CERÀMICA (P13.27.X Llíria) ibers Engegat 2014/7/18 21:54:29 426 llegits



Transliteració:
(bi)togamteiuns(ti)r eŕi(ar)

Proposta de desxiframent:

“BITOGAN ESTÀ (AMB) IUNSTIR EN LA MORT”
El signe que falta al començament ha de ser ‘BI’ perquè surt el nom personal de Bitoga-Urdi en un plom de Pesh Mau

Raonament
Bitogan nom propi
Sufix ‘–te’ subjecte “és, està”
Iunstir una deessa ibèrica general en els escrits. Aquí apareix sense la ‘TI’ infixada
Eŕi “mort” en basc. Els signe o signes que manquen al final pot ser ‘AR’ tal com apareixen en altres escrits

Antoni Jaquemot
Juliol 2014

   Comentaris?

: PLOM DE GRUISSAN ibers Engegat 2014/6/23 12:47:05 471 llegits


Transliteració
EŔETI ARERITAŔATIS* *NE
ŔER : BEKINETANEŔS*EBIŔSKAZ**AR
BEKINETANEŔS : Y . SEIKE . Y . IKERITI
KOKOYIAKILA : TIŔABAKEZTAIŔTIZAN
IRLAURTI . SA . EZKUBAŔS : ELEŔ : KAIS
BORA : BITEKIAN : KEITIŔEIE**EŔ*
KUDUŔAŔ**E*

Segmentació proposada

eŕeti areritaŕ atis* *neŕer : bekine taneŕs*ebiŕskaz**ar bekine taneŕs : y . seike . y . ikeritiko koyiakila : tiŕa bakez taiŕti zanir laurti . sa . ezkubaŕs : eleŕ : kais bora : bitekian : keitiŕ eie**eŕ* kuduŕ aŕ**e*

Proposta de desxiframent

“És l’ocasió d’Atis-Aene de fer competència, ensenyar cordatge als aprenents de talladors. Ensenyar cordatge de sis? que es noti procedent de tela de cabra. Solament corda de lli amb tendons de cuiro de quatre en grups (en forma) de palma de mà. Llana basta a través d’afegir teixit... ” "cove *present"

   Llegeix Més... | 3114 bytes més | Comentaris?

: ESTELA DE SAGUNT F.11.10 ibers Engegat 2014/5/18 12:43:21 569 llegits



Transliteració:

OLORTIKIRSBE
ŔIAN : YITIKIRS
ENI : EDERINDU

Segmentació:
OLOR-TIKIRS BEŔIAN YI TIKIRS- ENI EDERINDU
Traducció literal:

Olor-Tikirs ha mort. Aquí està. Tikirs–Eni ho estén (ho divulga qui ha erigit l'estela)


Raonament:
Olor-Tikirs i Tikirs-Eni són noms personals. ‘Olor’ “del riu”, basc ‘oro, ur’ “aigua”; ‘tikirs’ “tallador de carn”, basc ‘ziki’ “castrar, tallar carn”; ‘eni’ “de jo mateix, independent”, basc ‘ene’.
Beŕian 'be-eŕi-an “ell ha mort”; ‘be’ “ell”; ‘eŕi’ “mort, morir”; ‘-an’ “verb en passat”
‘ede’ “estendre, divulgar”. Sufix ‘-du’ “que ha”

Antoni Jaquemot
Juliol 2014

   Comentaris?

: INSCRIPCIÓ IBÈRICA SOBRE PLOM AL PAÍS DELS ILERGETS ibers Engegat 2014/5/5 9:17:24 561 llegits



Transliteració

IUNSTIR
IKOZ ARKA * * SIKO : EN : ZALIR : BIDEIAN : BANDUŔER

Proposta de desxiframent

IUNSTIR (advocació a la deessa com a forma de salutació)
CALÇ DE PEDRA DE SIKO A TRAVÉS DE PLATA PER A BANDUṘ
Oferiment d’adquisició de calç pagat en plata

Raonament:
Noms personals **Siko (manca el primer membre del nom) i Banduŕ
Ikoz en basc ‘ikorz’ “fort, dur”. Ikoz surt escrit en monedes: AŔKAIL IKOZ;
OILAUY IKOZ; KALAKOR IKOZ “pes de Calahorra” (moneda de Calahorra).
Arga en basc “clar, blanc”. “dur de blanc” = “pedra de calç”. Substrat “argamassa” basc ‘arga-abatza’ “recipient de blanc”, “morter de calç”:
Bide “camí, via, manera. Acompanya en altres escrits a la seqüència ‘eŕok’ de compra o adquisició. La forma verbal ‘bideian’ serà “encaminat”, “per via de”, “a través”.

Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: PLOM DE PECH MAHO (PUIG MAU. Ran12, pg.55) ibers Engegat 2014/4/17 22:07:23 595 llegits



Transliteració:
SELKITAṘAZALKIDEI
KE : KANBULOILEREUTI
NIṘ : BEKOṘTOISABE
LIṘ : TEDEIARIKANE

Nova proposta de segmentació:
Selgitaŕ azal kideike : kan buloi lereu tiniŕ : bekoŕto isabeliŕ : tedeiar ikane

Proposta de desxiframent:
“Pells per als companys del refugi, puja als cims que és propi d’un gran esforç. Un flascó d’aigua d’amellus per festejar els objectius”.

Raonament:
‘Selgi taŕ del substrat ‘sel’ “lloc de jaç, de descans, refugi”; taŕ “procedent, que és del lloc”
'azal' en basc. “superfície, cobert, pell”
‘kideike’ . Basc ‘kide’ “company”: “dels companys”.
‘kan’ en basc ‘gan’. Basc ‘igan’ “pujar”, part alta. Toponímia “Canigó, Canillo”.
‘buloi’ substrat “bony, cap” en basc ‘buru, bulo’.
‘lereu-tin-iŕ’. Basc “lerren’ “gran esforç”; ‘-tin’ sufix “que és”; ‘-iŕ “propi” basc ‘hire’ “propi teu”.
‘bekoŕto' “petit recipient estret, flascó” . En basc ‘mehe’ “estret”. Toponímia ‘Meco’, ‘Begues’ “fons estret” i ‘-kor’ sufix de tendència; ‘-to’ sufix diminutiu.
‘is abeliŕ’ En basc ‘is /iz’ “aigua” en referents toponímics; ‘abel’ ‘amelu’ “un tipus d’herba” “beguda esperitosa per fermentació”.
'tedeiar' En basc ‘tede’ “límit, objectiu, fi, meta”: “Els objectius”
‘ikane’ “per elevar, alçar, festejar, pujar”. En basc ‘igan’; ‘-e’ preposició


Novembre 2014
Jaquemot

   Comentaris?

: CERÀMICA DE BURGO DE EBRO ibers Engegat 2014/1/30 13:57:56 726 llegits



Nova proposta de desxiframent:

DEITA TAŔ ESEŔ AZO ANGE IBON ADIN-TANEZ-DE

‘deita’ ‘zeia’ “plaça, mercat, fira”
‘eser’ ‘eseri /ezarri’ “posar”
‘azo’ “herbes”
‘ange’ “prat”
‘ibon’ “aigua, humitat”
‘Adin Tanez’ Nom del propietari

PER POSAR HERBES HUMIDES DEL PRAT PROCEDENT DEL MERCAT. D’ADIN-TANEZ

Octubre 2014

   Comentaris?

: ESTELA DE SAGUNT ibers Engegat 2014/1/19 20:47:47 706 llegits



ISBADAṘIS
SEREYE*
*4 ERIRIL

Proposta de segmentació

IS BADAṘ IS SERE Y E** 4 ERIRIL

Nova proposta de desxiframent

ESTELA DE QUATRE MORTS DE L'ASSOCIACIÓ DE MAR DE TONYINES

Raonament:
‘is’ en basc ‘is o iz’ “aigua, mar”.
‘badaṙ’ en basc ‘bata, batasuna’ “unió, associació”.
‘is sere’ en basc ‘zere’ “cetaci”; 'iz-urde' “dofí”. El dofí és un cetaci no comercial. No hi ha un interès el pescar-lo. En canvi sí la tonyina que és de dimensions semblants al dofí. No seria res estrany que en l’època ibèrica i en el mediterrani un ‘zere’ fos una tonyina. En basc la paraula “tonyina” procedeix del castellà “atún”. No hi ha comparació amb l’iber. Els morts serien treballadors d'una almadrava.
El signe ‘y’ pot ser de separació.
‘e**’ pot indicar ‘eban’ “estela, constància escrita, sentència” en basc.‘epai’.
IIII = 4
‘eriril’ en basc ‘erio’ “malalt”, “mort” i ‘hil’ “cadàver, cosa morta”.

Agost 2014

   Comentaris?

: RECIPIENT TROBAT AL MOLÍ D'ESPÍGOL ibers Engegat 2013/7/16 19:08:00 1001 llegits

(P5, 1049.3.1)


proposta de transliteració

ELKIBEŔZAGEBA: UKO...

Proposta de desxiframent

“UN RECIPIENT DE CULTIUS, PUNY...”

Raonament
‘elki’ en basc “camp de cultiu”
‘beŕ’ en basc ‘bere’ “propi” (del camp de cultiu)
‘zage’ en basc ‘sagi’ “fons, buit cavitat”
‘ba’ determinant “el, un”
‘uko’ en basc ‘ukabil’ “puny” mesura en punys”

Jaquemot

16/07/2013

   Comentaris?

: IUNSTIR DEESSA MARE ibers Engegat 2013/3/29 11:29:49 1029 llegits

PART DEL PLOM ESCRIT F13.2 REVERS 1B




IUNSTIR ABATE KAITI UKAITE BAISEILDIŔ BITUKAŔ INAR

“IUNSTIR MARE ÉS CAPAÇ DE FER FÈRTIL LA CIUTAT ESTIMADA D’ESTENDRE EL CAMÍ FECUND”


Raonament:

‘Iunstir’ és una deessa ibèrica
‘abate’. “mare” com a subjecte de l’acció. Per una presència restringida de la “m” en iber o per una pronunciació de la “b” ibèrica com a nasal o per evolució fonètica, ‘aba’ es pot llegir com ‘ama’. Nom gairebé universal i col•loquial de “mare”.
‘-te’ sufix de subjecte “és”
‘kaiti’ “capaç” en basc ‘kaitu’ “capacitar-se, habilitar-se”.
‘ukaite’ en basc ‘ugatz’ “fecunditat, fertilitat, abundor”. El sufix ‘-ite’ verbal de fixar.
‘baiseildiŕ’ “seductora, enlluernadora, acollidora, molt de sí”. En basc ‘baira’; ‘ildiŕ>illir “la seva ciutat”. En basc ‘ili>iri’ “ciutat”; ‘bitukaŕ<‘bite-ukaŕ “camí, manera de fertilitat, abundor”.
‘inar’ en basc ‘inaurri’ “cobrir, estendre, espargir”.

Aquesta part de l’escrit és un palimpsest sobre el qual se n’ha escrit un altre.

Gener 2015

   Comentaris?

: UNDIKETA (NOVEL·LA) ibers Engegat 2012/11/5 19:58:47 1176 llegits


UNDIKETA és una novel•la d’aventures que té per escenari l’actual territori català d’ara fa dos mil tres-cents anys. Els romans encara no havien desembarcat a les nostres costes. Els grecs ja hi eren establerts tres-cents anys abans a Empúries i a Roses. En el rerefons històric es deixa sentir l’enemistat entre els púnics i els grecs. Els romans estan ja aixecant l’orella. La narració manté l’onomàstica de l’època, antropònims i topònims, així com algun lèxic ibèric, dels darrers estudis de la llengua, que s’anirà fent entenedor.

Els fets de la novel•la es desenvolupen en plena cultura ibèrica, narren les relacions entre els pobles ibers indigetes d’Empúries, undikesken; els ausetans de Vic-Osona, auzesken i els laietans, laiezken de les conques dels rius Llobregat i Besòs. En descriu la societat política, comercial i religiosa fent palesa la influència grega d’Emporion, Empúries, sobre la població d’Undika situada al costat mateix.

El protagonista és un sacerdot, un bodo, al servei del Temple dedicat a la deessa Neitin ubicat a Kulezpa, la Cypsela grega identificada amb Ullastret. El personatge, de pare grec, ha estat criat en el sacerdoci del temple ibèric des de petit. Té encomanades funcions de sacerdot castrense al palau del Basi, rei d’Undika. Li serà transmesa una estranya missió religiosa: el seguiment d’una cobdiciosa i misteriosa estatueta Bizisar (egípcia). L’encàrrec va envoltat oficialment d’ambaixada comercial que el portarà a Tàber (Barcelona) i a Laiez, suposada població de Montjuïc de Barcelona. Allà entrarà en contacte amb els diversos estaments polítics i religiosos d’aquella societat ibèrica i s’adonarà que són diferents dels de la monarquia d’Undika.

Hi trobarà antagonisme entre els pobles del Barké (pla de Barcelona) i els de l’Olobergat (Baix Llobregat). A Tàber descobrirà els rituals religiosos de les sacerdotesses dedicades a la deessa ibèrica Iunstir i les seves purificadores. A Laiez li mostraran el seu déu Urk. Ell hi participarà i es veurà involucrat en intrigues, enveges, traïcions, baralles, lluites polítiques, passions, perversions i amors.
Copsarà l’enorme tràfec del Bàrkeno, el port de Laiez. L’organització de les mines de ferro de Geba (Gavà) i l’estratègic pas de Zuribi illun, la Ciutat del Pont, Sant Boi i estarà present en les incursions dels Kananik (púnics cartaginesos).
http://beachbarcelona.com/ca/Undiketa.htm

   Comentaris?

: FUSAIOLA DE ST. JULIÀ DE RAMIS ibers Engegat 2012/10/8 20:14:28 1025 llegits



KAZTAUM BAN WI
OŔO IKA OIR

“HEUS AQUÍ LA SERVIDORA RECORD FIL DE CAVALL”

Raonament:
‘kaztaum’ en basc ‘gazte’ “jove” ‘aun’ “dona” “servidora”. ‘Ban’ determinant
‘Wi’ “Heus aquí, això és”
‘Oŕo’ “cavall”
‘ika’ ‘kima’ “crin”; ‘hari<iha’ “fil”;
‘oir’ en basc ‘ohi’ “record”

Juliol 2015

   Comentaris?

: ESTELA DE CIVIT ibers Engegat 2012/9/22 21:17:20 915 llegits




TIKIRSIKOŔ
SAKAŔI E
BAN: ERIRTAN
AŔORA: AN
KONAU(N)IN

TIKIRS-IKOŔ SAKAŔI EBAN “Estela de Tikirs-Ikor pels Sakar” (Erecció que han fet els Sakar per a Tikirs-Ikor, difunt)

EBAN "constància, memòria, justificant" del basc ‘epai’ “sentència, judici, tall”.

I pluraritció de noms personals “els Sakar”

ERIR-TAN en basc ‘erio + tan’ “que ha mort”.

AŔORA En basc ‘harrera’ o ‘ar “acolliment”, “prensió” i ‘ora’ “fixar, adherir, agafar, prendre”

ANKON-AUNIN Probable divinitat. ‘Ankar’ “lluita, furor”. ‘Aunin’ “dona, mare” referent a la deessa Uni. “Mare de la lluita”.
“Constància de Tikirs-Ikor pels Sakar que ha mort. Acolli Ankon-Aunin”


Gener 2014

   Comentaris?

: TÀBULA DEFEXIONIS ibers Engegat 2012/9/19 13:54:57 1086 llegits

(tauleta de malefici)


ESCRIT SOBRE UN PLOM TROBAT A SOTA L’ESTÀTUA D’ASKLÈPIOS A EMPÚRIES





NALBE SOSIN
LAKUN UŔ ALAZKAŔ
AKAZTIKIR SIKEN
AŔTAKALE BALKE AŔ
TALON

SIKOUNIN
ILAKOTIN EBATAN
ABATULKA TUŔA BAN IU

   Llegeix Més... | 2716 bytes més | Comentaris?

: PES DE CALAFELL ibers Engegat 2012/7/30 12:46:12 1150 llegits


MLH c.41.1

És un ponderal, un pes per ser lligat a un fil de taler per mantenir-lo recte. Sovint el feien servir per escriure-hi màximes i/o noms personals.

L’escriptura:
A la part superior es pot llegir: “agirukeŕte : iustir”. Seguint la línia tombant cap a baix a la dreta: “baśbeŕ”
A la segona línia: “agiroŕdin”.
A la tercera línia: “ultilatie”.

Les seqüències de la segona i tercera línies són noms personals: “AGIR-UKEŔ, AGIR-ORDIN i ULTI-LATI”

La línia superior:
AGIR-UKEŔ-TE IUSTIR BAŚ BEŔ és una invocació a una divinitat per part d’aquest personatge. El sufix ‘-te’ indica que és el subjecte, qui invoca.
‘beŕ’ “Propi d’ell, ell és” En basc ‘bere’. Cap la possibilitat que ‘beŕ’ sigui el 'bere>ere' basc que significa "també, i"
‘baś’ “guany, guanyar” En basc ‘ira-baz-i’.
“Iustir” la deessa ‘Iunstir’ en altres escrits apareix seguit amb el terme ‘atun’ “adjectiu de la divinitat” com en altres deitats:‘Bet atun’. En basc 'azun' "crescuda, plena, encinta". El nom de la deessa pot referir-se a la "salut" en basc 'on, ongi' i 'tir'>zir' "protecció o protectora": 'iun-s-tir' "protectora de salut, de bonança".
AGIR-ORDIN i “ULTI-LATI” són a qui van dirigits el favor de la invocació, indicat pel sufix ‘-e’ del final: “per a”.

“AGIR-UKEŔ: Salut i guanys per AGIR-ORDIN i ULTI-LATI”

Es tracta del desig que Iunstir doni guany o victòria probablement per als seus fills o és una téssera de benvinguda que fa el primer respecte als altres dos o, simplement, desitjar-los "salut i guanys".

Comentari:
Ulti-Lati és un nom ibèric igual com Katu-Lati (Empúries) que no necessàriament ’katu’ és un nom celta o gal, sinó mediterrani com ‘kutu’ i ‘kato’ que fan esment a recipients i ‘lati’ surt escrit en un dels ploms d’Orlell. El morf ‘la’ determina “terra, lloc”: ‘laia, larra’

Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: EL NOM DE ‘KANTO’ EN UN ESCRIT IBÈRIC SOBRE PLOM ibers Engegat 2012/7/28 18:46:29 1127 llegits


‘KANTOBANTE’ (Villares Va MLH f.17.1)

A

Bilos iunte zalir kan
eka ka IIIIIIIIIII elerte
ba zalirbosita zalibos
n kantobante inbel etene
ibo ekanete zalir ka IIIIIIIIIII
tibanteba zalibos eten bilos
ztentiste aŕabaki bobaitinba
kaneka zalir ka IIIIIIIII
I iunti bilose

B

Bobai tinba baŕer zalir
bosita zalibos eteŕai
ba aŕakaŕer bobaitinba
zalir duntibaŕte bobaitinba
zalir ka IIIIIIIIIIIIIIIIIIII

   Llegeix Més... | 2592 bytes més | Comentaris?

: EGUAN BOLS D'ARGENT ibers Engegat 2012/2/24 14:41:38 1223 llegits

Escrit en llatí | | ├ RCI N( )Ϊ | | GVAN ( ) ASAI (terki noi eguan oasai)

Escrit en iber del sud (kananik kitir eguan)
Escrit en iber del nord (eigetaŕe nyi eguan).


Comprovem que en el primer i en el tercer apareix l’element ‘noi’ i ‘nyi’ que a Empúries surt com a ‘nui’ i en grecoiber com a ‘nai’ (això és, heus aquí).
Terci (terki) és un nom personal i ‘oasai’ equival a l’iber ‘uaz’ (vassall) “bol d’argent de Terki, heus aquí, vassall”.
‘kananik’ són els “canaans” o sigui púnics o cartaginesos i ‘kitir’ “petit” en basc ‘kiti>kizi’ “bol d’argent petit cananà”.
Eige-Tarre és un nom personal “bol d’argent d’Eige-Tarre, heus aquí”.

En basc ‘egun’ és “dia” i recordem que “argent” procedeix del grec ‘argos’ “brillant” i en basc 'argi' és "llum". L’‘eguan’ ibèric seria la forma vernacle d’ “argent” mentre que ‘zalir’ és la plata en moneda de procedència semítica.

Febrer 2012

   Comentaris?

: ibers.cat CREADA PER DAVID FOLCH FLÓREZ I CARME J. HUERTAS ibers Engegat 2012/1/24 20:19:05 1191 llegits

El passat dissabte 21 de gener, a la Biblioteca Central de Terrassa i dins del cicle de tallers sobre llengua i cultura ibèrica que organitza l’Institut d’Amics dels Ibers, s’ha fet la presentació oficial de la pàgina web http://ibers.cat/ creada per David Folch Flórez i Carme J. Huertas.

La filòloga Carme J. Huertas ha presentat els continguts sobre llengua i escriptures i David Folch Flórez s’ha encarregat de la informatització de tot el corpus de textos ibèrics. Al web s’ofereix una font, iberian, que permet escriure el signari ibèric amb l’ordinador i un arxiu en excell on s’han introduït totes les inscripcions incloses al Monumenta Linguarum Hispanicarum així com les troballes que posteriorment s’han anat publicant a les revistes especialitzades Paleohispánica i Arse. Falta incloure les inscripcions monetals i les inscripcions trobades a jaciments del sud de França, treball que s’anirà completant els propers mesos. Tant la font iberian com el corpus informatitzat han estat penjats al web per a la seva lliure distribució sota llicència Creative Commons, per tal de posar-ho a disposició de tots els investigadors i obrir noves possibilitats de recerca.

Al web hi ha també una aplicació que permet viatjar virtualment amb el Google Earth fins els principals jaciments ibers de Catalunya.

   Comentaris?

: D'IBÈRIA A CATALUNYA PASSANT PER SEFARAD I LA GÒTIA ibers Engegat 2011/12/23 22:10:37 1661 llegits

RESUM DEL TALLER NÚM. 3 DEL PROPPASSAT DIA 17/12/11 A CÀRREC DE JOAN VILASECA CORBERA.

L'anàlisi de la evolució dels diferents corònims aplicats a les terres que envolten l'actual Catalunya mostra com, al llarg dels mil•lennis,di ferents denominacions d’Ibèria, Sefarad i Gòtia sempre s'han aplicat a les terres costaneres que, de manera genèrica,podríem limitar entre el Roina i l'Ebre

   Llegeix Més... | 6306 bytes més | Comentaris?

: MONEDA IBÈRICA DE LA SEGARRA ibers Engegat 2011/12/2 22:18:24 1467 llegits


EL TOPÒNIM SEGARRA (nova interpretació)

El trobem:
En el mapa de Ptolomeu com a SIGARRA a la part de la Catalunya actual.
Una moneda amb llegenda ibèrica que transliterada diu ŚIGAŔA trobada a la comarca de la Segarra.
Una estela trobada a Prats de Rei, antigament Prats de Segarra, que surt escrit SIGARRENSIS i que ha donat nom a la comarca lleidatana.

Més Segarres:
a la Baixa Ribagorça: SAGARRES ALTES I SAGARRES BAIXES. Les baixes estan en un nivell inferior de terreny. Una VALL SEGARRA al Matarranya. LA SEGARRA que és un indret al sud de Valls i un cim, PUNTA DEL SEGARRA, entre el Baix Ebre i el Priorat

Etimologia:
Aleshores veiem que és un nom que pot ser plural. Un indret que té unes característiques determinades per ser reconegut així i que tant poden estar situades en un lloc alt que baix. Si fossin arbres seria una denominació equívoca: “alt” i “baix” farien referència als mateixos arbres. Han de ser terrenys. En basc ‘zeihar’ o ‘zehar’ vol dir “costat, inclinació”, terreny que no és pla que fa pujades i baixades. Una “segarra” seria un relleu, un petit turó, un coster.

   Comentaris?

: ESCRIT SOBRE PLOM DE GANDIA ibers Engegat 2011/11/11 20:33:35 1822 llegits



ZALIUS : SELDAŔS : ANBAIAŔ : ELITARS: ( ΠΗ )?
ISA+LTIA I I I

ZALIUS
'zaliu-s' de 'zalir' “argent, plata”.

SELDAŔS
‘Seldar + aŕs’ Substrat “sitja, tomba”. Aŕs en basc 'hartze' “acolliment, lloc”. “sitjar”.

ANBAIAŔ
Nom personal. En basc ‘ahi<ani’ “clan, família, gremi”; ‘baiaŕ’. Substrat 'baica>vega': "conc, recipient”.”qui fa recipients".

ELITARS
En basc ‘eli’ “grup, conjunt, ramat”

numeral acrofònic. (5 + 6)? ΠΗ

IS A+LTIA I I I
En basc ‘is’ “líquid, aigua, suc,”; 'a(ba)ltia' pot referir-se a una herba o planta productora ‘III’ 3.

“Un conjunt d'Ambaiar del sitjar de la plata (núm. acrofònic)”.
Suc d'abaltir?: III (3)

Jaquemot
Gener 2013

   Comentaris?

: PLOM D'EMPÚRIES C.1.24 ibers Engegat 2011/9/27 18:09:18 1625 llegits


Cara A

]TIN.IUNSTIR.TAUTI?GODE.KA[
]TIEN.BANITIŔAN.BIUŔTIGISEN
BEŔISETIDIADIN.NIGOKATIAŔUBAI[
TUŔGOSBETAN.USKAŔE.TIEKA.ULDIDIGI+
EŔDEBAZKA.BINTUŔGESKA.AIDUTIGERKA.UGE
BATITA.TIŔADI SUGIL.ITIGODESUN.GORBANTU
TINKAŔ.SITIŔKAŔGAN.NIGOGAIATAI
IS.BEŔDEIGE.IDUŔUDAŔ.LEBOSBAITAN
BATIŔAKAŔITEŔITAN.

Cara B

ZALIR. IŔUKITAR.BANDEŔA
N.TINEBEDAN.BANITIŔADAN
SALAGER.IDIŔOGEDETAN.IŔI
GA.IUNSTIRIKA.SIGIDE.BASIŔ


Cara C

KATULATIEN


Desxiframent


Cara A

S’invocaria a les divinitats de Neitin i Iunstir Propietats de Katu-Lati

Katu-Lati seria el receptor de la mercaderia propietat d'ell enviada per Sikide-Basiŕ, essent obsequiat amb una resina d’ametller com a encens (1) que li portaria Biuŕ-Tigis de part de Sediti-Adin. Un habitant de Turgo en seria testimoni. El producte vindria encarregat per Erde-Baz, Uldi-Tigi, Bin-Turges i Aidu-Tiker que consistiria en verí fort de tires de serp contra la concentració de ronya. Ungüent per tractar els cucs. Resina líquida d’ametller i sal de font pròpia per a la lumbàlgia per transferir al punt del dolor.

(1) Es pot referir a l’opi o bé a les llàgrimes de l’ametller que eren molt preuades per fer encens i guarir malalties. Per a l’opi s’esperaria el nom de la “dormidora” *lokar

Cara B

Tres monedes de plata es donarien autentificades per l’observador. El lliurament en venda pública i el pacte restaria compensat.
Seguiria un acomiadat de “Accedeix Iunstir” i la signatura de Sikide-Basiŕ.

Cara C

En la solapa del plom hi figura el nom del receptor Katu-Lati (2)

(2) S’ha suposat que el nom de Katu és gal. En el plom d’Ensérune hi surt un Katu-Baŕe però Lati apareix en Uldi-Lati en un pes de Calafell, la qual cosa ‘Katu’ indicaria la ibericitat del mot.

   Llegeix Més... | 7036 bytes més | Comentaris?

: PLOM DE LA SERRETA D'ALCOI (CARA B) ibers Engegat 2011/5/27 11:04:39 1811 llegits



IUNSTIR SALIRG BASIŔTIŔ SABAŔID
AR BIRINAŔ GUŔZ BOISTINGISDID
SEZGEŔSDUŔAN SESDIŔGADEDIN
SEŔAIKALA NALTINGE BIDUDEDIN ILDU
NIŔAENAI BEKOŔ SEBAGEDIŔAN

Proposta de segmentació:

Iunstir salir-g basiŕ tiŕ sabaŕ idar bir-inaŕ.
Guŕz boistin gis did: sez geŕs duŕa-n, ses diŕga dedin seŕaikala.
Naltin-ge bidu dedin ilduniŕ aenai bekoŕ seba-ge diŕan

   Llegeix Més... | 3514 bytes més | Comentaris?

: PLOM DE LA SERRETA D'ALCOI CARA A ibers Engegat 2011/5/27 11:03:31 2976 llegits



IRIKE ORTI GAROKAN DADULA BAZK
BUIZTINER BAGAROK ssSXK TURABAI
LURA LEGUZEGIK BASEROKETUNBAIDA
URKE BASBIDIRBARTIN IRIKE BASER
OKAR TEBIND BELAGASIKAUR ISBIN
AI ASGANDIZ TAGISGAROK BINIKE
BIN ZALIR KIDEI GAIBIGAIT
ARNAI
SAKARISKER

   Llegeix Més... | 4058 bytes més | Comentaris?

Curs d'Iberisme : ESCOLLIDA PELS DÉUS novel·la ibers Engegat 2011/3/17 17:32:22 2248 llegits

Autora: Maria Carme Roca

« A l'Empúries grega una dona lluita per canviar el seu destí »
Novel•la històrica amb una trama intrigant i una ambientació magnífica que prometen un nou èxit de l’autora.
Text de contraportada
Any 305 abans de Crist. Empòrion, una petita polis de l’occident de la Mediterrània, creix pròspera, entre altres coses gràcies a les riques terres de l’interior, les dels ibers indigetes.
El naixement d’una nena, fruit d’un amor prohibit, coincidirà amb un període d’hostilitats entre emporitans i indigetes. Reclamada per la sacerdotessa de la ciutat ibera d’Índica, però acollida per una cortesana, Hèlia creixerà dins les muralles d’Empòrion aliena als interessos enfrontats dels ciutadans. Mentre el ric i venjatiu comerciant Heraclides pretén convertir Empòrion en una tirania, el seu cunyat Aris somia la reforma dels temples i el culte a Asclepi. D’altra banda, a Índica, Unibelos, tan ambiciós com bon guerrer, conspira per usurpar el poder.
Amb l’Empúries grega com a escenari, les lluites i les intrigues esclataran barrejant-se amb les passions personals. I a la seva ombra, la sivella d’una cortesana anirà deixant unes cicatrius difícils d’esborrar.

   Comentaris?

« Anterior[1] 2 3 Següent »

bcoos 1.0 [GPL]0.09 Segons | 57 Ordres | 43 Files: 332.65 KB | HTML: 81.91 KB