XIè CURS

DE CULTURA I LLENGUA IBÈRICA. TALLERS 2011-2012 Dissabtes matí : 11 ’00
BIBLIOTECA CENTRAL DE TERRASSA (Sala d’Actes) Passeig de les Lletres , 1 TERRASSA
D’Octubre 2011 a Maig 2012. Presencial, a distància o lliure : MATRICULA OBERTA
Curs gratuït de formació obert a tothom. Estudis Independents. DIPLOMA acreditatiu. CAL INSCRIURE’S

Informació: Web: www.ibers.org Inscripcions: Mail: celiaescude@gmail.com Tel.(vespres): 93 780 42 45 Consultes d’estudis, tutories i recerca: estudisibers@hotmail.com Desxiframent en Llengua Iber per Internet web: www.ibers.org mail: antoni@jaquemot.cat LLIBRE BASE: "IBERS: Etnos, Cultura llengua i Sexualitat (10 €). Autor: Santaeulària, F. Editorial Emboscall. Distribuidor Nordest, nordest@nordest.es Tl. 972672354.

La vocalia de sortides organitza visites com a Treballs de Camp. En acabar cada taller es fa un dinar opcional de treball. A la Sala d’Actes: Taula de Material i Taula d’informació-recepció. Els treballs de curs i treballs escrits indicats a la Guia, son opcionals.

PROGRAMA I GRUPS D'OPINIÓ:

Escrit en llatí | | ├ RCI N( )Ϊ | | GVAN ( ) ASAI (terki noi eguan oasai)

Escrit en iber del sud (kananik kitir eguan)
Escrit en iber del nord (eigetaŕe nyi eguan).


Comprovem que en el primer i en el tercer apareix l’element ‘noi’ i ‘nyi’ que a Empúries surt com a ‘nui’ i en grecoiber com a ‘nai’ (això és, heus aquí).
Terci (terki) és un nom personal i ‘oasai’ equival a l’iber ‘uaz’ (vassall) “bol d’argent de Terki, heus aquí, vassall”.
‘kananik’ són els “canaans” o sigui púnics o cartaginesos i ‘kitir’ “petit” en basc ‘kiti>kizi’ “bol d’argent petit cananà”.
Eige-Tarre és un nom personal “bol d’argent d’Eige-Tarre, heus aquí”.

En basc ‘egun’ és “dia” i recordem que “argent” procedeix del grec ‘argos’ “brillant” i en basc 'argi' és "llum". L’‘eguan’ ibèric seria la forma vernacle d’ “argent” mentre que ‘zalir’ és la plata en moneda de procedència semítica.

Febrer 2012

El passat dissabte 21 de gener, a la Biblioteca Central de Terrassa i dins del cicle de tallers sobre llengua i cultura ibèrica que organitza l’Institut d’Amics dels Ibers, s’ha fet la presentació oficial de la pàgina web http://ibers.cat/ creada per David Folch Flórez i Carme J. Huertas.

La filòloga Carme J. Huertas ha presentat els continguts sobre llengua i escriptures i David Folch Flórez s’ha encarregat de la informatització de tot el corpus de textos ibèrics. Al web s’ofereix una font, iberian, que permet escriure el signari ibèric amb l’ordinador i un arxiu en excell on s’han introduït totes les inscripcions incloses al Monumenta Linguarum Hispanicarum així com les troballes que posteriorment s’han anat publicant a les revistes especialitzades Paleohispánica i Arse. Falta incloure les inscripcions monetals i les inscripcions trobades a jaciments del sud de França, treball que s’anirà completant els propers mesos. Tant la font iberian com el corpus informatitzat han estat penjats al web per a la seva lliure distribució sota llicència Creative Commons, per tal de posar-ho a disposició de tots els investigadors i obrir noves possibilitats de recerca.

Al web hi ha també una aplicació que permet viatjar virtualment amb el Google Earth fins els principals jaciments ibers de Catalunya.

RESUM DEL TALLER NÚM. 3 DEL PROPPASSAT DIA 17/12/11 A CÀRREC DE JOAN VILASECA CORBERA.

L'anàlisi de la evolució dels diferents corònims aplicats a les terres que envolten l'actual Catalunya mostra com, al llarg dels mil•lennis,di ferents denominacions d’Ibèria, Sefarad i Gòtia sempre s'han aplicat a les terres costaneres que, de manera genèrica,podríem limitar entre el Roina i l'Ebre

transliteració
ZIKAŔA

desxiframent:
En basc ‘zihi’ “gla” i del substrat ‘kar’ “arbre” com “carrasca” i “garric” “gavarra>carraba” i el castellà “carballo” = “arbre de glans” (alzina, roure).
ROUREDA o ALZINAR

ZALIUS : SELDAŔS : ANBAIAŔ : ELITARS: ( ΠΗ )?
ISAILTIR I I I

ZALIUS
'zaliu-s' de 'zalir' “argent, plata”.

SELDAŔS
‘Seldar + aŕs’ Substrat “sitja, tomba”. Aŕs en basc 'hartze' “acolliment, lloc”. “sitjar”.

ANBAIAŔ
Nom personal. En basc ‘ahi<ani’ “clan, família, gremi”; ‘baiaŕ’. Substrat 'baica>vega': "conc, recipient”.”qui fa recipients".

ELITARS
En basc ‘eli’ “grup, conjunt, ramat”

numeral acrofònic. (5 + 6)? ΠΗ

ISA ILTIR I I I
En basc ‘itsaso’ “mar”; 'iltir' substrat toponímic "ciutat"; Túrisa>Tossa de Mar (la mar del turó); ‘III’ 3.

“Un conjunt d'Ambaiar del sitjar de la plata (núm. acrofònic)”.
La ciutat del mar: III (3)

Jaquemot
Abril 2012

Cara A

]TIN.IUNSTIR.TAUTIGODE.KA[
]TIEN.BANTIŔAN.BIUŔTIGISEN
BEŔISETIDIADIN.NIGOKATIAŔUBAI[
TUŔGOSBETAN.USKAŔE.TIEKA.ULDIGI+
EŔDEBAZKA.BINTUŔGESKA.AIDUTIGERKA.UGE
BATOTA.TIŔADISUGIGA.ITIGODESUN.GORBANTU
TINKAŔ.SITIŔKAŔGAN.NIGOGAIATAI
IS.BEŔDEIGE.IDUŔUDAŔ.LEBOSBAITAN
BATIŔAKAŔITEŔITAN.

Cara B

ZALIR. IŔUKITAR.BANDEŔA
N.TINEBEDAN.BANITIŔADAN
SALAGER.IDIŔOGEDETAN.IŔI
GA.IUNSTIRIKA.SIGIDE.BASIŔ


Cara C

KATULATIEN

Desxiframent


A

Neitin Iunstir (salutació advocant a les deesses)
Herbolari Katu-Lati: lliurement d'elements protectors procedent de
Setidi-Adin garant de Biur-Gis.
Sucs de drupes, castanyes en branca aportats per repartir a tots:
Erde-Baz, Uldi-Tigi, Bin-Turges, Aidu-Tiker:
mató d’ugó, elements protector d’ herbes de serp, (all silvestre) per treure la mala olor. Herba milfulles per a les cicatrius. Brot de lliris (de Sant Antoni). Aigua de drupa de boixerola.
Altres: un cove d’esquena de peres d’aigua, valeriana per evitar la suor.

B

Tres monedes de plata oferides per donar protecció en la venda pública. Pacte que ha estat compensat.
Accedeix per a tu Iunstir una bàssia de sidra.

C

A Katu-Lati

IUNSTIR SALIRG BASIŔTIŔ SABAŔID
AR BIRINAŔ GUŔZ BOISTINGISDID
SEZGEŔSDUŔAN SESDIŔGADEDIN
SEŔAIKALA NALTINGE BIDUDEDIN ILDU
NIŔAENAI BEKOŔ SEBAGEDIŔAN

Proposta de segmentació:

Iunstir salir-g basiŕ tiŕ sabaŕ idar bir-inaŕ.
Guŕz boistin gis did: sez geŕs duŕa-n, ses diŕga dedin seŕaikala.
Naltin-ge bidu dedin ildun iŕa enai bekoŕ seba-ge diŕa-n

IRIKE ORTI GAROKAN DADULA BAZK
BUIZTINER BA GAROK ssSXK TURABAI
LURA LEGUZEGIK BASEROKETUNBAIDA
URKE BASBIDIRBARTIN IRIKE BASER
OKAR TEBIND BELAGASIKAUR ISBIN
AI ASGANDIZ TAGISGAROK BINIKE
BIN ZALIR KIDEI GAIBIGAIT
ARNAI
SAKARISKER

Autora: Maria Carme Roca

« A l'Empúries grega una dona lluita per canviar el seu destí »
Novel•la històrica amb una trama intrigant i una ambientació magnífica que prometen un nou èxit de l’autora.
Text de contraportada
Any 305 abans de Crist. Empòrion, una petita polis de l’occident de la Mediterrània, creix pròspera, entre altres coses gràcies a les riques terres de l’interior, les dels ibers indigetes.
El naixement d’una nena, fruit d’un amor prohibit, coincidirà amb un període d’hostilitats entre emporitans i indigetes. Reclamada per la sacerdotessa de la ciutat ibera d’Índica, però acollida per una cortesana, Hèlia creixerà dins les muralles d’Empòrion aliena als interessos enfrontats dels ciutadans. Mentre el ric i venjatiu comerciant Heraclides pretén convertir Empòrion en una tirania, el seu cunyat Aris somia la reforma dels temples i el culte a Asclepi. D’altra banda, a Índica, Unibelos, tan ambiciós com bon guerrer, conspira per usurpar el poder.
Amb l’Empúries grega com a escenari, les lluites i les intrigues esclataran barrejant-se amb les passions personals. I a la seva ombra, la sivella d’una cortesana anirà deixant unes cicatrius difícils d’esborrar.

Article de Frederic Santaeulària.

Sempre que es parla del tema de la coincidència dels territoris ibers amb la major part de l’àrea de la llengua catalana, acadèmics o academicistes, que investiguen i divulguen la cultura ibera, proclamen que es tracta de “casualitats”.

Les poblacions que parlaven la llengua ibèrica comprenien, en una època determina i com a territoris centrals els situats entre el rius Segura, Cinca i el Roine, en la seva part final tal com ens ho expliquen els historiadors clàssics. Aquesta és la Ibèria genuïna, la Ibèria Occidental en contraposició a una Ibèria Oriental al Cauques. Els ibers habitaven, doncs, una part de la Península i la resta estava poblada per diferents pobles: celtes, tartessos i bascos. La cultura ibèrica, a través del riu Ebre, va tenir contactes amb aquests pobles com es demostra que una part dels celtes van adoptar el signatari iber per escriure el seu idioma, els anomenats celtibers.

Les poblacions ibèriques serien la continuació de la gent que ja habitaven en les nostres terres des del paleolític. Poblacions semblants a les de les illes Balears, Còrsega i Sardenya.

Henriette Walter, al 1997, estableix el mapa dels territoris ibers d’abans de la conquesta romana, coincidents amb el de la divisió lingüística peninsular d’Untermann, deixant establertes quines eren les àrees dels pobles indoeuropeus, els celtes i les dels no indoeuropeus: els ibers i eusquèrics i els pobles semites libi-fenicis establerts al sud de la península. L’àrea celta coincideix en la que seria posteriorment de parla castellana.

Els territoris del sud-est peninsular posseeixen una cultura diferent, rica en expressions artístiques en escultures i joies i amb temples dedicats a divinitats i a enterraments on es fan paleses les influències orientals semítiques. En aquest territori, la llengua ibèrica va ser emprada, escrita en una variant del signatari, junt amb la púnica. Formarien territoris mixtes, de contacte. Posteriorment, amb l’avinguda dels romans, s’intensificarien les migracions ibèriques i cèltiques cap a tot el sud peninsular. Aquesta pot ser la raó per la qual noms ibers escadussers es poden trobar en toponímia i en algun escrit solitari. En èpoques anteriors, la dita llengua sudlusitana, d’adscripció desconeguda, podia haver estat la dels tartessos en l’àrea del sud-occidental.

La importància de la llengua ibèrica és notòria perquè va ser la llengua, sota administració romana republicana, escrita en les monedes portant els noms de magistrats ibèrics i de poblacions autòctones.

Els romans van prendre el nom fenici d’Hispània als cartaginesos per haver-los vençut i la unificació romana va aportar el terme “hispani” per a tot individu de la península. Aquest fet va fer desaparèixer el nom “iber” com a territori i com a ètnia que havien mantingut els grecs. Posteriorment, en època visigòtica, la part nord-oriental de la península, va ser dita Ibèria. Recordem que el terme Península Ibèrica és modern per incloure-hi Espanya i Portugal geogràficament.

La llengua ibèrica oralment va perdurar uns quan segles en terres interiors. Sant Pacià, segle III, bisbe de Barcelona va proclamar heretge qui parlava encara la llengua antiga.
S’ha menystingut la llengua ibèrica. El substrat de la llengua catalana és l’iber i aquesta també s’intenta bandejar.
El poble iber no ha estat un poble expansionista amb guerres, sinó defensiu davant dels invasors i pactista.

Acabem recordant la frase de J.M. Batista i Roca: “Per sota del Català, hi ha sempre l’etern Iber”.

Per saber més: Ibers: Etnos, cultura, llengua i sexualitat. Editorial Emboscall, 2.010. Distribuit per Nordest.

Les quatre barres de l’escut i bandera catalana les trobem representades en ceràmiques ibèriques

Article d'Ignasi Catalán

Trenta cinc museus amb material ibèric, des de Mula, a Múrcia, fins a Beziers al Llenguadoc, hi trobem ceràmiques ibèriques amb dibuixos geomètrics i simètrics de dos, tres, quatre o més pals junt amb altres decorades amb motius florals, animals, de guerra i de vida quotidiana.
D’inici, els romans van mantenir l’organització dels pobles ibers mentre lluitaven contra els cartaginesos. L’idioma, la moneda i la cultura es van expandir. La iconografia en les pintures esdevingueren un signe d’identitat
En època imperial romana es van destruir els poblats per la rebel•lió continuada del poble iber. En els segles esdevenidors, van continuar aixecaments populars com els bagaudes. Sant Pacià, bisbe de Barcelona, segle IV, critica les festes paganes i considera a la gent del poble heretges de religió i llengua i elogia a una dama cristiana per explicar l’evangeli en la “llengua bàrbara”.
La cultura, però, va seguir. El lingüista Joan Coromines assegura que la parla ibèrica va perdurar als Pirineus fins al segle X. El comte Ermengol del Pallars, segle XI, va encunyar moneda amb signatari ibèric.
En l’època visigòtica, el territori actual de Catalunya i la Septimània és anomenat Ibèria i és dirigit pel comte Pau que s’independitza del rei Wamba que té la seu a Toledo. No va reeixir la separació i Ibèria va retornar al regne.
Segles més tard, els carolingis formen la Marca Hispànica i després, d’un marquès franc anomenen a dirigents autòctons com a còmites (comtes) i un d’ells marquès com a “primus inter pares”. Borrell II va ser anomenat “Duc Ibèric”. Cal remarcar que la denominació Península Ibèrica és moderna per tal de no denominar-la “Hispànica” perquè no inclou Portugal.
Els comtes, els governadors catalans, se senten lliures de vassallatge al rei franc en no protegir-los contra els sarraïns i portar ells sols la defensa. Necessiten incorporar senyals propis en escuts i pendons que els diferenciés dels veïns cristians. Els colors habituals de les ceràmiques grocs i vermells presents en la vida autòctona i les figures en pals que ja eren una marca d’autor en els avantpassats del poble són les inspiradores de la nostra ensenya.

ETEYILDIŔ : BAIESATABABEŔ
ARGIO

Segmentació

ETE Y ILDIŔ BAIES ATA-BABEŔ
ARGIO

SORSE IDEŔ KETAI

TAŔTOLO IKE TABAM
“POLIOL (MENTA POLEO) AMB SUC DE RAÏM"

(Manca la línia final)

Proposta de transliteració, fragmentació i desxifrat:

OZOR TAŔBANEN SILDAR. IARIBEŔ ARIŔ EBORE TAR ** ]ESABE[

“LA TOMBA DE TARBAN DE FREDES.
HA ACONSEGUIT LA SEVA MILLOR LLIBERTAT...”
.... ]S’HA DIT[?...

Raonament:
‘Ozor’ “aquest fred, lloc fred”. En basc ‘otz’ “fred”. Lloc procedent del difunt. Potser el poble de Fredes (Castelló) o Frías d’Albarracín.
‘Taŕban’ Nom del difunt “l'ample, el gran”.
‘-en’ “de”
‘sildar’ variant de ‘seldar’ probable pronunciació ‘sillar’ “sitja”, en aquest cas “tomba”.
‘iari’ en basc ‘jare’ “lliure”.
‘beŕ’ en basc ‘bere’ “seu, seva, d’ell”
‘ariŕ’ en basc ‘j-arets-i’ “aconseguir”
‘ebore’ en basc ’oberen’ “la millor”
‘esabe’ Part llegible de la línia. En basc ‘esan’ “dir”.

Escrit en forma circular. A baix, d’esquerra a dreta i continua per dalt amb el signatari al revés.

Una nova lectura dels signes modifican l'anterior versió. La nova proposta de desxiframent és:

edakardal betezu bekeber ekili keledar kei bekeber ekili ezu.

“Vaca que està assedegada flaqueja. Bol de menta calmant. Flaquesa: humitat de menta”.

Raonament:

‘edagardal’ basc ‘egarri’ “assedegat”; ‘eda’ “beguda”; ‘dal, dan’ en basc ‘den’ “que està”
‘betezu’ basc ‘betizu’ “vaca”
‘bekeber’ en basc ‘mehe bera’ (b>m; k>h) “és fa flaca”
‘ekili’ en basc ‘egilits’ “satujera vulgaris, alfàbrega buscana, menta”
‘keledar’ en basc ‘kel’ “parat, calma, mandra”; ‘edar’ “beguda”: “calmant”
‘kei’ en basc ‘kaiku’ “bol”.
‘bekeber’ “és fa flaca”
‘ezu’ en basc 'heze' “humit, humitesa”.

Març 2012

Els signes superiors de la inscripció són ibèrics i els de sota llatins. Ambdós, però, són de llengua ibèrica.

La transliteració del primer és:

DERNOS GOGE : EKEŔBE LER

El segon

ISSUPI KA

A l’angle inferior de la dreta escrit en signatari iber

TAÜKAR

Proposta de desxifrat

TROSSOS DURS DE TRONCS DE SOTA LA SOLANA
ISSUPI APORTA

Nova lectura dels signes i nova interpretació:

EBIŔKIZALEIKUGITEZAL(IRO)ŔKEIABAŔIEGITENOŔAKAŔKUTANKEŔEKIRULKERSIBERTEGIDEDE

FRAGMENTACIÓ:

Ebiŕki zale igukite zalir oŕkei abaŕie kiten oŕakaŕ kutankeŕ egi(a)r ulker sibertekite de.

PROPOSTA DE DESXIFRAT

“La fiança de l’afeccionat al joc de trenta monedes de plata s’ha saldat al senyor sostenidor notari acovardit per l'engany hagut”.

DEVESA DE SALLENÇ (Bolvir-Ger) (CERDANYA)



Transliteració:

AŔABATUBATAŔZU
(El signe TU apareix darrere i a sota del primer signe BA).

Segmentació:
AŔA BATU BATAŔZU

“Camp arrecerat reunió vostra”.
(La pleta de la reunió)

Raonament:
‘Aŕa’ en basc ‘ara’ “camp, pla, lloc”
‘batu’ en basc “lloc arrecerat”, "pleta"
‘bataŕ’ en basc “reunió”
‘zu’ en basc “vostre”

Anotació de toponímia

Al poble de Ger conflueixen tres torrents i formen el riu anomenat igual: Ger, que desguassa al Segre. El substrat "gripau" i "granota" volen dir "animals que neden". En basc 'i-ger-i' és "nedar". Es tracta de rius raiers per on transportaven la fusta dels boscos.
La mateixa etimologia tenen: Gerul, Segre (*Isígere) Gere, Girona (Ger-unda), Gerri, Algerri i els Noguera (*olo-gere).
També tenen la mateixa denominació els rius anomenats 'Esca' del basc 'azkar' "tronc, auró, cos, fort".

A Bolvir es troba la ciutat ibèrica del Castellot en el lloc anomenat "La Corona" que és precisament el que vol dir Bolvir: 'Bol' o 'bul' "cap" i 'bir' o 'bil' "rodó" del substrat "virar" i "virolla" o sigui "corona".
Un altre poble, Bolquera "cap rocós" i Osca (Huesca), antigament Bolskan, en basc ‘buruz-handi’ “De cap gran, tossal gran". Durant la llatinització va perdre la ‘b’ d’inici i la ‘n’ final a més de la reducció a ‘ols-‘ a ‘os’ com balsa>bassa, talskar>tascar.
La pèrdua de la ‘b’ d’inici obeeix a una falsa ultracorrecció, com en el cas català sentit *Bullastret d’ Ullastret i del basc ‘burki>urki’ “bedoll”. Osca està situada sobre un tossal que domina la plana.


Antoni Jaquemot

NEITINKE
SUBAKE ENDAGO

“Marca endegada per a Neitin”

Raonament:

Neitin és una divinitat ibèrica.
Subake: Marca, empremta encapsada, enfonsada. Del substrat ‘sobaco’ “espacio que deja en un cuadrado el círculo inscrito en él”.
Endago: Endegar (Donar a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir)

Nota a una altra interpretació:

(nova lectura)

UNIBELO
BAITAZ : TELBA
KORO IGER
TORTINAI

Segmentació:

UNI-BELO BAITAZ TELBA KORO IGER TORTI NAI

“Uni-Belo: per un recipient d’orades de palangre paga. Heus aquí”.


Raonament:
Uni-Belo. Nom personal
‘Baita-z’ “en recipient”.
‘Telba’ en basc ‘txelba’ “orada, peix”.
‘Koro’ . Paral•lels: ‘koroto’, ‘koroiekers’. Substrat “Crot, clot, cros: forat”.
‘iger’. En basc ‘iger’ “nedar, flotar”: ‘koroiker’ “flotador foradat, rodó” des d’on penjarien els hams, sistema de palangre.
‘Torti>t-orti’ en basc 'ordain' “el bescanvi, el pagament, paga”.
‘nai’ “heus aquí, això és”.


Revisió febrer 2012

A. Jaquemot

BALAŔKONABA


Fragment d’una estela de marbre trobada a Santa Magdalena de Polpís, Castelló de la Plana.

‘Balaŕko’ “de pedra”. ‘Bala’ “pedra”, segons Plini.
‘Naba’ en basc ‘nabar’ “multicolor”, “tornassol”.
Aleshores, ‘Balaŕkonaba’: “pedra de marbre”.

Antoni Jaquemot

BADE IŔE BAIKAR ZOKIN BAIKAR
“A LA VEGADA TU ETS BOL, BOL EMBUT”

El bol té forma d’embut i en el fons exterior està escrita la llegenda.

Raonament:
‘bade’ en basc “a la vegada”
‘iŕe’ en basc ‘hire’ “de tu, teu” forma verbal de “tu ets” dirigit a l’objecte.
‘baikar’ “bol” del substrat ‘vega’ “conca” en orografia. “Conc”.
‘zokin’ en basc ‘zokon, zokogune’ “concavat, embut”.

Antoni Jaquemot

Cara A:

SAKAŔADINDE IUZTIR BAŔBINKE BANTAKON ATUN
TAŔADI ULDIDAR SEDALIKEAN TEZIBIDERUKAN
BAZUIKAN BAGARARŃI SEKEBIDEROSAN ZUZU(RDE) -
S ATUN BIDIRE BOZIN INEŃUGI KATIBABIŔBEDE

Cara B:

BETUGINETE IUZTIR ATURDE

Cara "A"
IUNSTIR BELEZAIŔ KAŔKOZKAR BASTAIBAITIEBA BALKELAKOZKA BITETUI BAR... IUNSTIR EKIARTONE BELEZTAR SENYŔUN ETESILIŔ IUNSTIR ETETUŔ

Cara "B"
ZANER BURANALIR BITAN AKE BALKELAKU TAUTI BITEN

Escrit ibèric sobre una figura en forma d'odre exposat al Museu del poblat ibèric d'Ullastret:

NEITIN IUNSTIR
ANBAIKABANIKA
ILBIKON
(I)ŔKELKIKOENEKIAŔ AKERBIKIŔ BAN
AUSKEIKAŔ

En la làmina de plom d’Ullastret apareixen les següents seqüències:

‘duige siŕa borste abaŕge borste’


(l'escrit correspon al plom MLH C.02)Tarragona