Amics dels Ibers - Articles/
 username   password   register lostpass
search

Propers Tallers

Agenda
Augost 2014
DiDmDcDjDvDsDm
  1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Menú Principal
Principi
Agenda
Submit

Qui Som...
Contacte
Avís Legal
Enllaços

Articles
Submit
Arxiu
Entrades
Informació
Expandeix/Comprimeix
 
Expandeix/Comprimeix


pda
Curs d'Iberisme : INSTITUT D’ESTUDIS IBERS. (I.E.I.) AMICS DELS IBERS ibers Engegat 2014/7/20 9:57:59 3245 llegits



INSTITUT D’ESTUDIS IBERS. (I.E.I.) - AMICS DELS IBERS

XIVè curs de cultura i llengua ibèrica.

TALLERS 2014-2015 d'Octubre a Maig. Dissabtes matí a les 11,00 hores. Curs semi presencial, gratuït per a tothom. Inscripció Oberta per mail o telèfon. Estudis independents amb DIPLOMA ACREDITATIU.
Lloc a la BIBLIOTECA CENTRAL (Sala d’Actes) Passeig de les Lletres,1 08221-TERRASSA

Inscripcions: estudisibers@gmail.com, Tel.(vespres): 93 780 42 45, CÈLIA ESCUDÉ, presidenta

BLOG: www.institutestudisibers.wordpress.com

www.ibers.org, www.ibers.cat, http://cathalaunia.org/Iberika/Iberika i www.jaquemot.cat


Llibre guia de referència: “ Ibers: 'etnos', cultura, llengua i sexualitat ” (2ª Edició). Autor F. Santaeulària, en venda a Llibreria ABACUS.

Consultes d’estudi i tutories: estudisibers@hotmail.com *BCT: Espai “Cultura i llengua ibèrica”: Filera N- P8. Sala d’Actes BCT (només durant els tallers de 10,15 a 13,00): Material didàctic, informació - recepció i audiovisuals.

Equip de Recerca del I E I : Director David Folch Florez, físic.


PROGRAMA CALENDARI :

Octubre del dia 1 al 18 excepte festius

EXPOSICIÓ a la B.C.T de 10 a 20 hores de maquetes i objectes ibers per Miquel Cos Argemí, autor.


Octubre 26
( Taller 1)
Inici i Presentació del curs: Cèlia Escudé, presidenta i Frederic Santaeulària, cap d’estudis.

Temes:
LA SOCIETAT IBÈRICA ENTRE EL SENY, LA RAUXA I L'ESPERITUALITAT presentat per Montserrat Muntada, mestra i psicòloga Industrial.

PROCÉS I EVOLUCÓ DE LA CERAMICA IBER presentat per Albert Motis, ceramista i guia honorari del Museu de Lleida.

APUNTS SOBRE CISTELLERIA, TRENAT I REIXETA EN CÀNEM, presentat per Jordi Munill, cisteller.

Novembre 22
( Taller 2)
Tema:
CICLE SOBRE EL DRET ANTIC. 1) EL DRET PENAL DELS POBLES ANTICS. 2) ELS IBERS A LA MORT DELS ESCIPIONS, presentat per Ignasi Puig Ventalló, advocat. Audiovisual a càrrec d'Alba Ros.

Desembre 13
(Taller 3)
Temes:
ASPECTES MÈDICS IBÈRICS, L'ÀMNIOS COM A AMULET, TREPANACIÓ I MÓN EGIPCI, presentat per Josep Comerma, llicenciat en medicina i cirurgia per la UB. Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia.

HISTÒRIA, FILOSOFIA I ANTROPOLÒGIA IBÈRICA, presentat per Ignasi Catalán, Filòsof i historiador.

DINAR DE FINAL DE TRIMESTRE

Gener 17
( Taller 4)
Temes:
TAULA D’ARQUEOLOGIA: PERSPECTIVA D'ARQUEOLOGIA IBÈRICA, presentat per Maria Isabel Panosa i Domingo, arqueòloga i especialista en Epigrafia. UB i UOC.

IMPACTE ROMÀ SOBRE ELS IBERS, presentat per Joaquim Pera Isern, arqueòleg i especialista en numismàtica, museïtzació, ceràmica i arqueologia submarina. UB

Febrer 7
F O R U M
Taller obert per exposar idees.
debats proposats:

FONÈTICA DE LA LLENGUA IBÈRICA, moderat per Víctor Montañés, lingüista.

LA MITOLOGIA IBÈRICA, moderador Dani Rangil i Carme Rusiñol, mitòlegs.

Febrer 28
(Taller 5)
ASPECTES DIVERSOS DE LA LINGÜÍSTICA IBÈRICA I EL LLATÍ, presentat per Carme J. Huertas, escriptora, historiadora i filòloga.

EL CORPUS IBÈRIC I L'EQUIP DE RECERCA DEL I.E.I, presentat per David Folch Flórez, físic i Joan Vilaseca, filòfof

Març 21
(Taller 6)
Temes:
BOTÀNICA: VEGETACIÓ I CULTIUS EN ÈPOCA IBÈRICA, presentat per Àngel Hernández Cardona, doctor en Biologia i catedràtic de Ciències Naturals.

LLIÇÓ PRÀCTICA DE TRANSLITERACIÓ I DE TOPONÍMIA D'ORIGEN IBÈRICA, presentat per Antoni Jaquemot, graduat social i membre de la Societat d’Onomàstica de Catalunya.

Abril 18
(Taller 7)
Temes:
MÚSICA, MITE I INSTRUMENTS MUSICALS EN EL MÓN ANTIC, presentat per Carme Rusiñol, doctora en Musicologia.
INTERPRETACIONS I CANT EN IBÈRIC I ÉUSCAR, interpretat per la flautista Mireia Santcerni, professora de música.
POESIA: LECTURA D’UN TEXT IBÈRIC ORIGINAL, presentat per Antoni Jaquemot i musicat per Carme Rusiñol.

LA SEXUALITAT DELS IBERS, presentat per Salvador Esteban, doctor en medicina, ex delegat de l'OMS-Espanya.

LLIURAMENT DE DIPLOMES I FINAL DE CURS AMB DINAR.

SORTIDA
Abril 25
EXCURSIÓ DE TREBALL DE CAMP, VISITA A UN POBLAT IBER: 8’00 B C T. Programa apart. Cal inscriure’s. Responsable: A. Jaquemot.

MAIG 30
JORNADA DIADA DELS IBERS A LA PLAÇA VELLA DE TERRASSA DE 4 A 8 DE LA TARDA.
Tallers en viu per a totes les edats:
SIDERÚRGIA i FORJA (Efrèn Cofiné de Tortosa), CERÀMICA, CISTELLERIA, DECORACIÓ, ESCRIPTURA, HISTÒRIA, ALIMENMTACIÓ, ORFEBRERIA, TEIXITS, INFORMACIÓ I.E.I. I B.C.T.

FONS IBER DE LA B.C.T. PERMANENT DEL I.E.I.
Consulta i préstec laborables de 10 a 20 hores a la Sala de Consulta i Lectura.

   Llegeix Més... | 11549 bytes més | Comentaris?

: CERÀMICA DE LLÍRIA F.13.10 ibers Engegat 2014/7/20 9:57:31 70 llegits


Transliteració
EŔIAR BANGURS AIDULE GUTE NA(I)DUNIKA

Proposta de desxiframent
Als morts oferiment de veneració de nosaltres parents amb plena voluntat

Raonament
‘eŕiar’ “els morts”. En basc ‘eri’ “mort”
‘ban’ “oferiment, ofrena”. En basc ‘eman’ “donar”
‘gurs’ “veneració”. En basc ‘gur’
‘aidule’ ‘aidu+le’ “que són parents, parentiu”. En basc ‘aide’+’le’
‘gute’ “nosaltres” subjecte. En basc ‘guk’
‘nai’ “voluntat, desig”. En basc ‘nai’
‘dunika’ ‘dun+ika’ “amb contingut, plenitud”. En basc ‘dun+eki’

Juliol 2014

   Comentaris?

: EPITAFI EN UNA CERÀMICA (P13.27.X Llíria) ibers Engegat 2014/7/18 21:54:29 45 llegits



Transliteració:
(bi)togamteiuns(ti)r eŕi(ar)

Proposta de desxiframent:

“BITOGAN ESTÀ (AMB) IUNSTIR EN LA MORT”
El signe que falta al començament ha de ser ‘BI’ perquè surt el nom personal de Bitoga-Urdi en un plom de Pesh Mau

Raonament
Bitogan nom propi
Sufix ‘–te’ subjecte “és, està”
Iunstir una deessa ibèrica general en els escrits. Aquí apareix sense la ‘TI’ infixada
Eŕi “mort” en basc. Els signe o signes que manquen al final pot ser ‘AR’ tal com apareixen en altres escrits

Antoni Jaquemot
Juliol 2014

   Comentaris?

: PLOM DE GRUISSAN ibers Engegat 2014/6/23 12:47:05 87 llegits


Transliteració
EŔETI ARERITAŔATIS* *NE
ŔER : BEKINETANEŔS*EBIŔSKAZ**AR
BEKINETANEŔS : Y . SEIKE . Y . IKERITI
KOKOYIAKILA : TIŔABAKEZTAIŔTIZAN
IRLAURTI . SA . EZKUBAŔS : ELEŔ : KAIS
BORA : BITEKIAN : KEITIŔEIE**EŔ*
KUDUŔAŔ**E*

Segmentació proposada

eŕeti areritaŕ atis* *neŕer : bekine taneŕs*ebiŕskaz**ar bekine taneŕs : y . seike . y . ikeritiko koyiakila : tiŕa bakez taiŕti zanir laurti . sa . ezkubaŕs : eleŕ : kais bora : bitekian : keitiŕ eie**eŕ* kuduŕ aŕ**e*

Proposta de desxiframent

“És l’ocasió d’Atis-Aene de fer competència, ensenyar cordatge als aprenents de talladors. Ensenyar cordatge de sis? que es noti procedent de tela de cabra. Solament corda de lli elegant amb tendons de quatre en grups (en forma) de palma de mà. Llana basta a través d’afegir teixit... ” "cove *present"

   Llegeix Més... | 3101 bytes més | Comentaris?

: ESTELA DE SAGUNT F.11.10 ibers Engegat 2014/5/18 12:43:21 151 llegits



Transliteració:

OLORTIKIRSBE
ŔIAN : YITIKIRS
ENI : EDERINDU

Segmentació:
OLOR-TIKIRS BEŔIAN YI TIKIRS- ENI EDERINDU
Traducció literal:

Olor-Tikirs ha mort. Aquí està. Tikirs–Eni ho estén (ho divulga qui ha erigit l'estela)


Raonament:
Olor-Tikirs i Tikirs-Eni són noms personals. ‘Olor’ “del riu”, basc ‘oro, ur’ “aigua”; ‘tikirs’ “tallador de carn”, basc ‘ziki’ “castrar, tallar carn”; ‘eni’ “de jo mateix, independent”, basc ‘ene’.
Beŕian 'be-eŕi-an “ell ha mort”; ‘be’ “ell”; ‘eŕi’ “mort, morir”; ‘-an’ “verb en passat”
‘ede’ “estendre, divulgar”. Sufix ‘-du’ “que ha”

Antoni Jaquemot
Juliol 2014

   Comentaris?

: INSCRIPCIÓ IBÈRICA SOBRE PLOM AL PAÍS DELS ILERGETS ibers Engegat 2014/5/5 9:17:24 173 llegits



Transliteració

IUNSTIR
IKOZ ARKA * * SIKO : EN : ZALIR : BIDEIAN : BANDUŔER

Proposta de desxiframent

IUNSTIR (advocació a la deessa com a forma de salutació)
CALÇ DE PEDRA DE SIKO A TRAVÉS DE PLATA PER A BANDUṘ
Oferiment d’adquisició de calç pagat en plata

Raonament:
Noms personals **Siko (manca el primer membre del nom) i Banduŕ
Ikoz en basc ‘ikorz’ “fort, dur”. Ikoz surt escrit en monedes: ALKAIR IKOZ;
OILAUY IKOZ; KALAKOR IKOZ “pes de Calahorra” (moneda de Calahorra).
Arga en basc “clar, blanc”. “dur de blanc” = “pedra de calç”. Substrat “argamassa” basc ‘arga-abatza’ “recipient de blanc”, “morter de calç”:
Bide “camí, via, manera. Acompanya en altres escrits a la seqüència ‘eŕok’ de compra o adquisició. La forma verbal ‘bideian’ serà “encaminat”, “per via de”, “a través”.

Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: PLOM DE PECH MAHO (PUIG MAU. Ran12, pg.55) ibers Engegat 2014/4/17 22:07:23 175 llegits


Transliteració:
SELKITAṘAZALKIDEI
KE : KANBULOILEREUTI
NIṘ : BEKOṘTOISABE
LIṘ : TEDEIARIKANE

Proposta de segmentació:

Selgitaŕ azalgi deike :
kan buloi lereu tiniŕ :
bekoŕto isabeliŕ :
tedeiar ikane

Proposta de desxiframent:

“L’herba és el descans dels déus perquè és la norma del bosc de l’alta muntanya. Eleveu al déu aquest flascó d’aigua de ginesta”.

Raonament:
‘Selgi taŕ’ del substrat ‘sel’ “lloc de jaç, de descans”; taŕ “procedent, que és del lloc”
‘azalgi’ en basc ‘azal’ “superfície, cobert, pell, mata de la terra: herba”
‘deike’ “els déus”. Substrat “déus, dei”.
‘kan’ en basc ‘gan’ “la part alta”. Toponímia “Canigó, Canillo”.
‘buloi’ substrat “bony, cap, muntanya” en basc ‘buru, bulo’.
‘lereu’. Basc “ler’ “pi, bosc”; ‘arau’ “norma”; ‘-tin’ sufix “que és”; ‘-iŕ “propi” basc ‘hire’ “propi teu”.
‘bekoŕto “petit recipient estret”. En basc ‘mehe’ “estret” i ‘-kor’ sufix de tendència; ‘-to’ sufix diminutiu.
‘is abeliŕ’ En basc ‘is /iz’ “aigua” en referents toponímics; ‘abel’ ‘amelu’ “un tipus de ginesta”.
‘te-deiar’ “el déu aquest”; ‘te-‘prefix de subjecte; ‘-ar’ determinatiu.
‘ikane’ “per elevar, alçar, festejar, pujar”. En basc ‘igan’; ‘-e’ preposició

"L’herba és el descans de Déu
i amb fluid de ginesta es banya
dels boscos d’alta muntanya.
Aquesta norma eleveu".

Abril 2014
Jaquemot

   Comentaris?

: CERÀMICA DE BURGO DE EBRO ibers Engegat 2014/1/30 13:57:56 301 llegits


DEITA TAŔ ESEŔA ZOANGE IBO-N ADIN-TANEZ-DE

Proposta de desxiframent:

“SINÓ ESTEU AMB DÉU, ANIREU A L'ESCLAVITUD. ADIN-TANEZ DIU”

‘Deita “el déu”
‘taŕ’ en basc ‘tar’ “procedència, que estàs”
‘eseŕa’ en basc ‘ezean’ “sinó, en cas de no”
‘zoanke’ en basc ‘zoanko’ “anireu”
‘ibo-n’ en basc ‘jopo-n’ “d'esclau”
‘Adin-Tanez’ nom personal
‘-de’ subjecte. El verb està elidit “diu, fa, és”.

Abril 2014

   Comentaris?

: ESTELA DE SAGUNT ibers Engegat 2014/1/19 20:47:47 307 llegits



ISBADAṘIS
SEREYE*
*4 ERIRIL

Proposta de segmentació

IS BADAṘ IS SERE Y E** 4 ERIRIL

Nova proposta de desxiframent

ESTELA DE QUATRE MORTS DE L'ASSOCIACIÓ DE MAR DELS DELFINS

Raonament:
‘is’ en basc ‘is o iz’ “aigua, mar”.
‘badaṙ’ en basc ‘bata, batasuna’ “unió, associació”.
‘is sere’ en basc ‘zere’ “cetaci”; 'iz-urde' “delfí”.
El signe ‘y’ pot ser de separació.
‘e**’ pot indicar ‘eban’ “estela, constància escrita, sentència” en basc.‘epai’.
IIII = 4
‘eriril’ en basc ‘erio’ “malalt”, “mort” i ‘hil’ “cadàver, cosa morta”.

Juliol 2014

   Comentaris?

: RECIPIENT TROBAT AL MOLÍ D'ESPÍGOL ibers Engegat 2013/7/16 19:08:00 567 llegits

(P5, 1049.3.1)


proposta de transliteració

ELKIBEŔZAGEBA: UKO...

Proposta de desxiframent

“UN RECIPIENT DE CULTIUS, PUNY...”

Raonament
‘elki’ en basc “camp de cultiu”
‘beŕ’ en basc ‘bere’ “propi” (del camp de cultiu)
‘zage’ en basc ‘sagi’ “fons, buit cavitat”
‘ba’ determinant “el, un”
‘uko’ en basc ‘ukabil’ “puny” mesura en punys”

Jaquemot

16/07/2013

   Comentaris?

: IUNSTIR DEESSA MARE ibers Engegat 2013/3/29 11:29:49 534 llegits

PART DEL PLOM ESCRIT F13.2 REVERS 1B




IUNSTIR ABATE KAITI UKAITE BAISEILDIŔ BITUKAŔ INAR

“IUNSTIR MARE LA MALA FERTILITAT DE LA CIUTAT D’ACOLLIMENT: EL CAMÍ FECUND ESTÉN”


Raonament:

‘Iunstir’ és una deessa ibèrica
‘abate’. “mare” com a subjecte de l’acció. Per una presència restringida de la “m” en iber o per una pronunciació de la “b” ibèrica com a nasal o per evolució fonètica, ‘aba’ es pot llegir com ‘ama’. Nom gairebé universal i col•loquial de “mare”.
‘kaiti’ en basc ‘gaitz’ “dolent, mal”.
‘ukaite’ en basc ‘ugatz’ “fecunditat, fertilitat, abundor”. El sufix ‘-ite’ un determinant "que és".
‘baiseildiŕ’ “seductora, enlluernadora, acollidora, molt de sí”. En basc ‘baira’; ‘ildiŕ>illir “la seva ciutat”. En basc ‘ili>iri’ “ciutat”; ‘bitukaŕ<‘bite-ukaŕ “camí, manera de fertilitat, abundor”.
‘inar’ en basc ‘inaurri’ “cobrir, estendre, espargir”.

Aquesta part de l’escrit és un palimpsest sobre el qual se n’ha escrit un altre.

Juliol 2014

   Comentaris?

: UNDIKETA (NOVEL·LA) ibers Engegat 2012/11/5 19:58:47 703 llegits


UNDIKETA és una novel•la d’aventures que té per escenari l’actual territori català d’ara fa dos mil tres-cents anys. Els romans encara no havien desembarcat a les nostres costes. Els grecs ja hi eren establerts tres-cents anys abans a Empúries i a Roses. En el rerefons històric es deixa sentir l’enemistat entre els púnics i els grecs. Els romans estan ja aixecant l’orella. La narració manté l’onomàstica de l’època, antropònims i topònims, així com algun lèxic ibèric, dels darrers estudis de la llengua, que s’anirà fent entenedor.

Els fets de la novel•la es desenvolupen en plena cultura ibèrica, narren les relacions entre els pobles ibers indigetes d’Empúries, undikesken; els ausetans de Vic-Osona, auzesken i els laietans, laiezken de les conques dels rius Llobregat i Besòs. En descriu la societat política, comercial i religiosa fent palesa la influència grega d’Emporion, Empúries, sobre la població d’Undika situada al costat mateix.

El protagonista és un sacerdot, un bodo, al servei del Temple dedicat a la deessa Neitin ubicat a Kulezpa, la Cypsela grega identificada amb Ullastret. El personatge, de pare grec, ha estat criat en el sacerdoci del temple ibèric des de petit. Té encomanades funcions de sacerdot castrense al palau del Basi, rei d’Undika. Li serà transmesa una estranya missió religiosa: el seguiment d’una cobdiciosa i misteriosa estatueta Bizisar (egípcia). L’encàrrec va envoltat oficialment d’ambaixada comercial que el portarà a Tàber (Barcelona) i a Laiez, suposada població de Montjuïc de Barcelona. Allà entrarà en contacte amb els diversos estaments polítics i religiosos d’aquella societat ibèrica i s’adonarà que són diferents dels de la monarquia d’Undika.

Hi trobarà antagonisme entre els pobles del Barké (pla de Barcelona) i els de l’Olobergat (Baix Llobregat). A Tàber descobrirà els rituals religiosos de les sacerdotesses dedicades a la deessa ibèrica Iunstir i les seves purificadores. A Laiez li mostraran el seu déu Urk. Ell hi participarà i es veurà involucrat en intrigues, enveges, traïcions, baralles, lluites polítiques, passions, perversions i amors.
Copsarà l’enorme tràfec del Bàrkeno, el port de Laiez. L’organització de les mines de ferro de Geba (Gavà) i l’estratègic pas de Zuribi illun, la Ciutat del Pont, Sant Boi i estarà present en les incursions dels Kananik (púnics cartaginesos).
http://beachbarcelona.com/ca/Undiketa.htm

   Comentaris?

: FUSAIOLA DE ST. JULIÀ DE RAMIS ibers Engegat 2012/10/8 20:14:28 649 llegits



KAZTAUM BAN WI
OŔO IKA OIR

“HEUS AQUÍ LA SERVIDORA TEIXEIX FIL DE CAVALL”

Raonament:
‘kaztaum’ en basc ‘gazte’ “jove” ‘aun’ “dona” “servidora”. ‘Ban’ determinant
‘Wi’ “Heus aquí, això és”
‘Oŕo’ “cavall”
‘ika’ ‘kima’ “crin”
‘oir’ en basc ‘eho’ “teixir, moldre, pegar (‘jo’)”. Equival a “treballar, fer una feina”

Setembre 2013

   Comentaris?

: ESTELA DE CIVIT ibers Engegat 2012/9/22 21:17:20 541 llegits




TIKIRSIKOŔ
SAKAŔI E
BAN: ERIRTAN
AŔORA: AN
KONAU(N)IN

TIKIRS-IKOŔ SAKAŔI EBAN “Estela de Tikirs-Ikor pels Sakar” (Erecció que han fet els Sakar per a Tikirs-Ikor, difunt)

EBAN "constància, memòria, justificant" del basc ‘epai’ “sentència, judici, tall”.

I pluraritció de noms personals “els Sakar”

ERIR-TAN en basc ‘erio + tan’ “que ha mort”.

AŔORA En basc ‘harrera’ o ‘ar “acolliment”, “prensió” i ‘ora’ “fixar, adherir, agafar, prendre”

ANKON-AUNIN Probable divinitat. ‘Ankar’ “lluita, furor”. ‘Aunin’ “dona, mare” referent a la deessa Uni. “Mare de la lluita”.
“Constància de Tikirs-Ikor pels Sakar que ha mort. Acolli Ankon-Aunin”


Gener 2014

   Comentaris?

: TÀBULA DEFEXIONIS ibers Engegat 2012/9/19 13:54:57 588 llegits

(tauleta de malefici)


ESCRIT SOBRE UN PLOM TROBAT A SOTA L’ESTÀTUA D’ASKLÈPIOS A EMPÚRIES





NALBE SOSIN
LAKUN UŔ ALAZKAŔ
AKAZTIKIR SIKEN
AŔTAKALE BALKE AŔ
TALON

SIKOUNIN
ILAKOTIN EBATAN
ABATULKA TUŔA BAN IU

   Llegeix Més... | 2685 bytes més | Comentaris?

: PES DE CALAFELL ibers Engegat 2012/7/30 12:46:12 669 llegits


MLH c.41.1

És un ponderal, un pes per ser lligat a un fil de taler per mantenir-lo recte. Sovint el feien servir per escriure-hi màximes i/o noms personals.

L’escriptura:
A la part superior es pot llegir: “agirukeŕte : iustir”. Seguint la línia tombant cap a baix a la dreta: “baśbeŕ”
A la segona línia: “agiroŕdin”.
A la tercera línia: “ultilatie”.

Les seqüències de la segona i tercera línies són noms personals: “AGIR-UKEŔ, AGIR-ORDIN i ULTI-LATI”

La línia superior:
AGIR-UKEŔ-TE IUSTIR BAŚ BEŔ és una invocació a una divinitat per part d’aquest personatge. El sufix ‘-te’ indica que és el subjecte, qui invoca.
‘beŕ’ “Propi d’ell, ell és” En basc ‘bere’. Cap la possibilitat que ‘beŕ’ sigui el 'bere>ere' basc que significa "també, i"
‘baś’ “guany, guanyar” En basc ‘ira-baz-i’.
“Iustir” la deessa ‘Iunstir’ en altres escrits apareix seguit amb el terme ‘atun’ “adjectiu de la divinitat” com en altres deitats:‘Bet atun’. En basc 'atun' "experiència, costum". El nom de la deessa pot referir-se a la "salut" en basc 'on, ongi' i 'tir'>zir' "protecció o protectora": 'iun-s-tir' "protectora de salut, de bonança".
AGIR-ORDIN i “ULTI-LATI” són a qui van dirigits el favor de la invocació, indicat pel sufix ‘-e’ del final: “per a”.

“AGIR-UKEŔ: Salut i guanys per AGIR-ORDIN i ULTI-LATI”

Es tracta del desig que Iunstir doni guany o victòria probablement per als seus fills o és una téssera de benvinguda que fa el primer respecte als altres dos o, simplement, desitjar-los "salut i guanys".

Comentari:
Ulti-Lati és un nom ibèric igual com Katu-Lati (Empúries) que no necessàriament ’katu’ és un nom celta o gal, sinó mediterrani com ‘kutu’ i ‘kato’ que fan esment a recipients i ‘lati’ surt escrit en un dels ploms d’Orlell. El morf ‘la’ determina “terra, lloc”: ‘laia, larra’

Antoni Jaquemot

   Comentaris?

: EL NOM DE ‘KANTO’ EN UN ESCRIT IBÈRIC SOBRE PLOM ibers Engegat 2012/7/28 18:46:29 636 llegits


‘KANTOBANTE’ (Villares Va MLH f.17.1)

A

Bilos iunte zalir kan
eka ka IIIIIIIIIII elerte
ba zalirbosita zalibos
n kantobante inbel etene
ibo ekanete zalir ka IIIIIIIIIII
tibanteba zalibos eten bilos
ztentiste aŕabaki bobaitinba
kaneka zalir ka IIIIIIIII
I iunti bilose

B

Bobai tinba baŕer zalir
bosita zalibos eteŕai
ba aŕakaŕer bobaitinba
zalir duntibaŕte bobaitinba
zalir ka IIIIIIIIIIIIIIIIIIII

   Llegeix Més... | 2592 bytes més | Comentaris?

: EGUAN BOLS D'ARGENT ibers Engegat 2012/2/24 14:41:38 823 llegits

Escrit en llatí | | ├ RCI N( )Ϊ | | GVAN ( ) ASAI (terki noi eguan oasai)

Escrit en iber del sud (kananik kitir eguan)
Escrit en iber del nord (eigetaŕe nyi eguan).


Comprovem que en el primer i en el tercer apareix l’element ‘noi’ i ‘nyi’ que a Empúries surt com a ‘nui’ i en grecoiber com a ‘nai’ (això és, heus aquí).
Terci (terki) és un nom personal i ‘oasai’ equival a l’iber ‘uaz’ (vassall) “bol d’argent de Terki, heus aquí, vassall”.
‘kananik’ són els “canaans” o sigui púnics o cartaginesos i ‘kitir’ “petit” en basc ‘kiti>kizi’ “bol d’argent petit cananà”.
Eige-Tarre és un nom personal “bol d’argent d’Eige-Tarre, heus aquí”.

En basc ‘egun’ és “dia” i recordem que “argent” procedeix del grec ‘argos’ “brillant” i en basc 'argi' és "llum". L’‘eguan’ ibèric seria la forma vernacle d’ “argent” mentre que ‘zalir’ és la plata en moneda de procedència semítica.

Febrer 2012

   Comentaris?

: ibers.cat CREADA PER DAVID FOLCH FLÓREZ I CARME J. HUERTAS ibers Engegat 2012/1/24 20:19:05 784 llegits

El passat dissabte 21 de gener, a la Biblioteca Central de Terrassa i dins del cicle de tallers sobre llengua i cultura ibèrica que organitza l’Institut d’Amics dels Ibers, s’ha fet la presentació oficial de la pàgina web http://ibers.cat/ creada per David Folch Flórez i Carme J. Huertas.

La filòloga Carme J. Huertas ha presentat els continguts sobre llengua i escriptures i David Folch Flórez s’ha encarregat de la informatització de tot el corpus de textos ibèrics. Al web s’ofereix una font, iberian, que permet escriure el signari ibèric amb l’ordinador i un arxiu en excell on s’han introduït totes les inscripcions incloses al Monumenta Linguarum Hispanicarum així com les troballes que posteriorment s’han anat publicant a les revistes especialitzades Paleohispánica i Arse. Falta incloure les inscripcions monetals i les inscripcions trobades a jaciments del sud de França, treball que s’anirà completant els propers mesos. Tant la font iberian com el corpus informatitzat han estat penjats al web per a la seva lliure distribució sota llicència Creative Commons, per tal de posar-ho a disposició de tots els investigadors i obrir noves possibilitats de recerca.

Al web hi ha també una aplicació que permet viatjar virtualment amb el Google Earth fins els principals jaciments ibers de Catalunya.

   Comentaris?

: D'IBÈRIA A CATALUNYA PASSANT PER SEFARAD I LA GÒTIA ibers Engegat 2011/12/23 22:10:37 1096 llegits

RESUM DEL TALLER NÚM. 3 DEL PROPPASSAT DIA 17/12/11 A CÀRREC DE JOAN VILASECA CORBERA.

L'anàlisi de la evolució dels diferents corònims aplicats a les terres que envolten l'actual Catalunya mostra com, al llarg dels mil•lennis,di ferents denominacions d’Ibèria, Sefarad i Gòtia sempre s'han aplicat a les terres costaneres que, de manera genèrica,podríem limitar entre el Roina i l'Ebre

   Llegeix Més... | 6306 bytes més | Comentaris?

: MONEDA IBÈRICA DE LA SEGARRA ibers Engegat 2011/12/2 22:18:24 1098 llegits


EL TOPÒNIM SEGARRA (nova interpretació)

El trobem:
En el mapa de Ptolomeu com a SIGARRA a la part de la Catalunya actual.
Una moneda amb llegenda ibèrica que transliterada diu ŚIGAŔA trobada a la comarca de la Segarra.
Una estela trobada a Prats de Rei, antigament Prats de Segarra, que surt escrit SIGARRENSIS i que ha donat nom a la comarca lleidatana.

Més Segarres:
a la Baixa Ribagorça: SAGARRES ALTES I SAGARRES BAIXES. Les baixes estan en un nivell inferior de terreny. Una VALL SEGARRA al Matarranya. LA SEGARRA que és un indret al sud de Valls i un cim, PUNTA DEL SEGARRA, entre el Baix Ebre i el Priorat

Etimologia:
Aleshores veiem que és un nom que pot ser plural. Un indret que té unes característiques determinades per ser reconegut així i que tant poden estar situades en un lloc alt que baix. Si fossin arbres seria una denominació equívoca: “alt” i “baix” farien referència als mateixos arbres. Han de ser terrenys. En basc ‘zeihar’ o ‘zehar’ vol dir “costat, inclinació”, terreny que no és pla que fa pujades i baixades. Una “segarra” seria un relleu, un petit turó, un coster.

   Comentaris?

: ESCRIT SOBRE PLOM DE GANDIA ibers Engegat 2011/11/11 20:33:35 1331 llegits



ZALIUS : SELDAŔS : ANBAIAŔ : ELITARS: ( ΠΗ )?
ISA+LTIA I I I

ZALIUS
'zaliu-s' de 'zalir' “argent, plata”.

SELDAŔS
‘Seldar + aŕs’ Substrat “sitja, tomba”. Aŕs en basc 'hartze' “acolliment, lloc”. “sitjar”.

ANBAIAŔ
Nom personal. En basc ‘ahi<ani’ “clan, família, gremi”; ‘baiaŕ’. Substrat 'baica>vega': "conc, recipient”.”qui fa recipients".

ELITARS
En basc ‘eli’ “grup, conjunt, ramat”

numeral acrofònic. (5 + 6)? ΠΗ

IS A+LTIA I I I
En basc ‘is’ “líquid, aigua, suc,”; 'a(ba)ltia' pot referir-se a una herba o planta productora ‘III’ 3.

“Un conjunt d'Ambaiar del sitjar de la plata (núm. acrofònic)”.
Suc d'abaltir?: III (3)

Jaquemot
Gener 2013

   Comentaris?

: PLOM D'EMPÚRIES C.1.24 ibers Engegat 2011/9/27 18:09:18 1034 llegits


Cara A

]TIN.IUNSTIR.TAUTI?GODE.KA[
]TIEN.BANITIŔAN.BIUŔTIGISEN
BEŔISETIDIADIN.NIGOKATIAŔUBAI[
TUŔGOSBETAN.USKAŔE.TIEKA.ULDIDIGI+
EŔDEBAZKA.BINTUŔGESKA.AIDUTIGERKA.UGE
BATITA.TIŔADI SUGIL.ITIGODESUN.GORBANTU
TINKAŔ.SITIŔKAŔGAN.NIGOGAIATAI
IS.BEŔDEIGE.IDUŔUDAŔ.LEBOSBAITAN
BATIŔAKAŔITEŔITAN.

Cara B

ZALIR. IŔUKITAR.BANDEŔA
N.TINEBEDAN.BANITIŔADAN
SALAGER.IDIŔOGEDETAN.IŔI
GA.IUNSTIRIKA.SIGIDE.BASIŔ


Cara C

KATULATIEN


Desxiframent


Cara A

S’invocaria a les divinitats de Neitin i Iunstir i salutacions a Katu-Lati

Katu-Lati seria el receptor de la mercaderia enviada per Sikide-Basiŕ, essent obsequiat amb una resina d’ametller com a encens (1) que li portaria Biuŕ-Tigis de part de Sediti-Adin. Un habitant de Turgo en seria testimoni. El producte vindria encarregat per Erde-Baz, Uldi-Tigi, Bin-Turges i Aidu-Tiker que consistiria en verí fort de tires de serp contra la concentració de ronya. Ungüent per tractar els cucs. Resina líquida d’ametller i sal de font pròpia per a la lumbàlgia per transferir al punt del dolor.

(1) Es pot referir a l’opi o bé a les llàgrimes de l’ametller que eren molt preuades per fer encens i guarir malalties. Per a l’opi s’esperaria el nom de la “dormidora” *lokar

Cara B

Tres monedes de plata es donarien autentificades per l’observador. El lliurament en venda pública i el pacte restaria compensat.
Seguiria un acomiadat de “Accedeix Iunstir” i la signatura de Sikide-Basiŕ.

Cara C

En la solapa del plom hi figura el nom del receptor Katu-Lati (2)

(2) S’ha suposat que el nom de Katu és gal. En el plom d’Ensérune hi surt un Katu-Baŕe però Lati apareix en Uldi-Lati en un pes de Calafell, la qual cosa ‘Katu’ indicaria la ibericitat del mot.

   Llegeix Més... | 7015 bytes més | Comentaris?

: PLOM DE LA SERRETA D'ALCOI (CARA B) ibers Engegat 2011/5/27 11:04:39 1335 llegits



IUNSTIR SALIRG BASIŔTIŔ SABAŔID
AR BIRINAŔ GUŔZ BOISTINGISDID
SEZGEŔSDUŔAN SESDIŔGADEDIN
SEŔAIKALA NALTINGE BIDUDEDIN ILDU
NIŔAENAI BEKOŔ SEBAGEDIŔAN

Proposta de segmentació:

Iunstir salir-g basiŕ tiŕ sabaŕ idar bir-inaŕ.
Guŕz boistin gis did: sez geŕs duŕa-n, ses diŕga dedin seŕaikala.
Naltin-ge bidu dedin ilduniŕ aenai bekoŕ seba-ge diŕan

   Llegeix Més... | 3522 bytes més | Comentaris?

: PLOM DE LA SERRETA D'ALCOI CARA A ibers Engegat 2011/5/27 11:03:31 2142 llegits



IRIKE ORTI GAROKAN DADULA BAZK
BUIZTINER BAGAROK ssSXK TURABAI
LURA LEGUZEGIK BASEROKETUNBAIDA
URKE BASBIDIRBARTIN IRIKE BASER
OKAR TEBIND BELAGASIKAUR ISBIN
AI ASGANDIZ TAGISGAROK BINIKE
BIN ZALIR KIDEI GAIBIGAIT
ARNAI
SAKARISKER

   Llegeix Més... | 3910 bytes més | Comentaris?

Curs d'Iberisme : ESCOLLIDA PELS DÉUS novel·la ibers Engegat 2011/3/17 17:32:22 1837 llegits

Autora: Maria Carme Roca

« A l'Empúries grega una dona lluita per canviar el seu destí »
Novel•la històrica amb una trama intrigant i una ambientació magnífica que prometen un nou èxit de l’autora.
Text de contraportada
Any 305 abans de Crist. Empòrion, una petita polis de l’occident de la Mediterrània, creix pròspera, entre altres coses gràcies a les riques terres de l’interior, les dels ibers indigetes.
El naixement d’una nena, fruit d’un amor prohibit, coincidirà amb un període d’hostilitats entre emporitans i indigetes. Reclamada per la sacerdotessa de la ciutat ibera d’Índica, però acollida per una cortesana, Hèlia creixerà dins les muralles d’Empòrion aliena als interessos enfrontats dels ciutadans. Mentre el ric i venjatiu comerciant Heraclides pretén convertir Empòrion en una tirania, el seu cunyat Aris somia la reforma dels temples i el culte a Asclepi. D’altra banda, a Índica, Unibelos, tan ambiciós com bon guerrer, conspira per usurpar el poder.
Amb l’Empúries grega com a escenari, les lluites i les intrigues esclataran barrejant-se amb les passions personals. I a la seva ombra, la sivella d’una cortesana anirà deixant unes cicatrius difícils d’esborrar.

   Comentaris?

Curs d'Iberisme : ELS TERRITORIS IBERS I L’ÀREA DE LA LLENGUA CATALANA ibers Engegat 2011/3/10 17:47:13 1632 llegits

Article de Frederic Santaeulària.

Sempre que es parla del tema de la coincidència dels territoris ibers amb la major part de l’àrea de la llengua catalana, acadèmics o academicistes, que investiguen i divulguen la cultura ibera, proclamen que es tracta de “casualitats”.

Les poblacions que parlaven la llengua ibèrica comprenien, en una època determina i com a territoris centrals els situats entre el rius Segura, Cinca i el Roine, en la seva part final tal com ens ho expliquen els historiadors clàssics. Aquesta és la Ibèria genuïna, la Ibèria Occidental en contraposició a una Ibèria Oriental al Cauques. Els ibers habitaven, doncs, una part de la Península i la resta estava poblada per diferents pobles: celtes, tartessos i bascos. La cultura ibèrica, a través del riu Ebre, va tenir contactes amb aquests pobles com es demostra que una part dels celtes van adoptar el signatari iber per escriure el seu idioma, els anomenats celtibers.

Les poblacions ibèriques serien la continuació de la gent que ja habitaven en les nostres terres des del paleolític. Poblacions semblants a les de les illes Balears, Còrsega i Sardenya.

Henriette Walter, al 1997, estableix el mapa dels territoris ibers d’abans de la conquesta romana, coincidents amb el de la divisió lingüística peninsular d’Untermann, deixant establertes quines eren les àrees dels pobles indoeuropeus, els celtes i les dels no indoeuropeus: els ibers i eusquèrics i els pobles semites libi-fenicis establerts al sud de la península. L’àrea celta coincideix en la que seria posteriorment de parla castellana.

Els territoris del sud-est peninsular posseeixen una cultura diferent, rica en expressions artístiques en escultures i joies i amb temples dedicats a divinitats i a enterraments on es fan paleses les influències orientals semítiques. En aquest territori, la llengua ibèrica va ser emprada, escrita en una variant del signatari, junt amb la púnica. Formarien territoris mixtes, de contacte. Posteriorment, amb l’avinguda dels romans, s’intensificarien les migracions ibèriques i cèltiques cap a tot el sud peninsular. Aquesta pot ser la raó per la qual noms ibers escadussers es poden trobar en toponímia i en algun escrit solitari. En èpoques anteriors, la dita llengua sudlusitana, d’adscripció desconeguda, podia haver estat la dels tartessos en l’àrea del sud-occidental.

La importància de la llengua ibèrica és notòria perquè va ser la llengua, sota administració romana republicana, escrita en les monedes portant els noms de magistrats ibèrics i de poblacions autòctones.

Els romans van prendre el nom fenici d’Hispània als cartaginesos per haver-los vençut i la unificació romana va aportar el terme “hispani” per a tot individu de la península. Aquest fet va fer desaparèixer el nom “iber” com a territori i com a ètnia que havien mantingut els grecs. Posteriorment, en època visigòtica, la part nord-oriental de la península, va ser dita Ibèria. Recordem que el terme Península Ibèrica és modern per incloure-hi Espanya i Portugal geogràficament.

La llengua ibèrica oralment va perdurar uns quan segles en terres interiors. Sant Pacià, segle III, bisbe de Barcelona va proclamar heretge qui parlava encara la llengua antiga.
S’ha menystingut la llengua ibèrica. El substrat de la llengua catalana és l’iber i aquesta també s’intenta bandejar.
El poble iber no ha estat un poble expansionista amb guerres, sinó defensiu davant dels invasors i pactista.

Acabem recordant la frase de J.M. Batista i Roca: “Per sota del Català, hi ha sempre l’etern Iber”.

Per saber més: Ibers: Etnos, cultura, llengua i sexualitat. Editorial Emboscall, 2.010. Distribuit per Nordest.


   Comentaris?

Curs d'Iberisme : LES QUATRE BARRES EN CERÀMIQUES IBÈRIQUES ibers Engegat 2011/3/10 17:46:21 1596 llegits

Les quatre barres de l’escut i bandera catalana les trobem representades en ceràmiques ibèriques

Article d'Ignasi Catalán

Trenta cinc museus amb material ibèric, des de Mula, a Múrcia, fins a Beziers al Llenguadoc, hi trobem ceràmiques ibèriques amb dibuixos geomètrics i simètrics de dos, tres, quatre o més pals junt amb altres decorades amb motius florals, animals, de guerra i de vida quotidiana.
D’inici, els romans van mantenir l’organització dels pobles ibers mentre lluitaven contra els cartaginesos. L’idioma, la moneda i la cultura es van expandir. La iconografia en les pintures esdevingueren un signe d’identitat
En època imperial romana es van destruir els poblats per la rebel•lió continuada del poble iber. En els segles esdevenidors, van continuar aixecaments populars com els bagaudes. Sant Pacià, bisbe de Barcelona, segle IV, critica les festes paganes i considera a la gent del poble heretges de religió i llengua i elogia a una dama cristiana per explicar l’evangeli en la “llengua bàrbara”.
La cultura, però, va seguir. El lingüista Joan Coromines assegura que la parla ibèrica va perdurar als Pirineus fins al segle X. El comte Ermengol del Pallars, segle XI, va encunyar moneda amb signatari ibèric.
En l’època visigòtica, el territori actual de Catalunya i la Septimània és anomenat Ibèria i és dirigit pel comte Pau que s’independitza del rei Wamba que té la seu a Toledo. No va reeixir la separació i Ibèria va retornar al regne.
Segles més tard, els carolingis formen la Marca Hispànica i després, d’un marquès franc anomenen a dirigents autòctons com a còmites (comtes) i un d’ells marquès com a “primus inter pares”. Borrell II va ser anomenat “Duc Ibèric”. Cal remarcar que la denominació Península Ibèrica és moderna per tal de no denominar-la “Hispànica” perquè no inclou Portugal.
Els comtes, els governadors catalans, se senten lliures de vassallatge al rei franc en no protegir-los contra els sarraïns i portar ells sols la defensa. Necessiten incorporar senyals propis en escuts i pendons que els diferenciés dels veïns cristians. Els colors habituals de les ceràmiques grocs i vermells presents en la vida autòctona i les figures en pals que ja eren una marca d’autor en els avantpassats del poble són les inspiradores de la nostra ensenya.

   Comentaris?

Curs d'Iberisme : PLOM DE MORVEDRE, CARA B ibers Engegat 2010/10/15 20:18:27 1956 llegits



EDEYILDIŔ : BAIESATABABEŔ
ARGIO

Segmentació

EDE Y ILDIŔ BAIES ATA-BABEŔ
ARGIO

   Llegeix Més... | 1658 bytes més | Comentaris?

Curs d'Iberisme : UNA MONEDA DE MARBRE ibers Engegat 2010/9/15 18:03:10 1616 llegits


SORSE IDEŔ KETAI YI

   Llegeix Més... | 674 bytes més | Comentaris?

« Anterior[1] 2 3 Següent »

bcoos 1.0 [GPL]0.11 Segons | 57 Ordres | 43 Files: 332.65 KB | HTML: 84.74 KB